JORDI SURINYACH

El canvi en el temps m’ha deixat absolutament malmès amb una calipàndria de déu n’hi do. M’ estic al llit tot el dissabte esperant que la recuperació esdevingui un miracle. Avui tampoc estic per masses romanços. Llegint la premsa em trobo l’ entrevista que el diari ARA fa al President Pujol on diu l’obvietat que ara ens trobem davant d’una gran confrontació de l’estat amb Catalunya per afirmar – el diari ho destaca en l’ entradreta de les pagines interiors -, que el col.lapse autònomic pot ser una oportunitat per a nosaltres. Seguidament, amb certa lògica, destaca que només si ho sabem aprofitar com una oportunitat tirarem endavant. Una conjuntura doncs, que fa imprescindible uns plantejaments nous que dependran sobre tot de la capacitat del govern,  però també de l’actitud que tingui l’oposició. Pujol, destaca la capacitat d’obertura de Mas fent Conseller a Mascarell, però sobta que no faci la mes mínima referència a l’ esperpèntica i estranya decisió que ha suposat el nomenament de la Consellera Fernández Bozal, tot  mantenint el desig que el PSC, amb la seva experiència, contribueixi ajudant el país a sortir de l’atzucac, aprovant uns pressupostos restrictius. Però tot això a canvi de què President?. Totalment d’acord en que ens trobem davant d’ una oportunitat, peró  de cap manera podem  menystenir, que aquest es un nou episodi – potser el més greu des del restabliment de la democràcia -, per a destruir i absorbir la personalitat nacional de Catalunya. Davant els atacs, són prioritàriament els partits d’obediència catalana, els que poden fer front amb coherència al conflicte amb l’estat, participant i treballant per un projecte comú, tot el  realista que es vulgui, però que miri el futur. I aquest, ja fa temps que sabem, només pot ser la d’ encetar el procés cap a la construcció de l’estat propi.