TOSSAL DE LES TRUITES (2.756 m.) AMB LA CARLA.
Amb la Carla ( 7 anys), havíem decidit que el passat dijous (19) aniriem a dormir al Refugi dels estanys de la Pera. Tot just quan deixarem el cotxe a Pollineres (més amunt de l’ estació d’esquí nòrdic d’ Aransa) a dos quarts de sis de la tarda, va començar a ploure, pel que anarem en direcció al refugi el més ràpid possible, per no remullar-nos més del compte. En trenta-cinc minuts aconseguirem estar sota cobert, un curt passeig que ja fou tota una aventura per la Carla, per la mullena, la boira i els trons que ens acompanyaren. Al refugi trobem pocs excursionistes: Un noi i dues noies de Manresa que estant fent part de la Ruta dels Estanys Amagats i dos veterans que entraren després de nosaltres i que volen anar a l’endemà al Refugi de l´Illa, per fer el recorregut de la Vall del Madriu fins Encamp. L’ambient es molt agradable i amb els guardes de seguida connectem. A les vuit de la tarda, ha parat de ploure i la tempesta s’en va cap a l’ est, cosa que permet tenir unes vistes immillorables del Cadí que rep el darrer sol de la tarda, amb la sobtada aparició just darrera de la serra, del Montseny. Pel costat del Nord, surt ben net de boires, el cim que ens proposem fer el Tossal de les Truites o Pic de Perafita (2.756 m). Després de sopar i fer la sobretaula, ens anem a dormir ja que volem aixecar-nos d’ hora i fer el cimal sense que la calor ens atabali més del compte. Després d’esmorçar, quan són tres quarts de nou en punt, comencem a caminar en direcció al Coll de Perafita, seguint les marques del GR-11-10, que abandonarem ben aviat, per enfilar-nos per un corriol que surt a l’esquerra i que en forta pujada ens portarà a la carena per sobre del coll i que ens farà arribar el cim en dues hores. Bones vistes al cim més occidental de Monturull o Torre dels Soldats i a les Valls d’ Andorra. Fem la baixada per la carena, si bé aquesta vegada passem pel coll de Perafita i en baixada molt més còmode seguim el GR, fins a l’ estany Gran de la Pera, el Petit, per seguir fins a Pollineres on arribem poc abans de l’ una del migdia. Durant aquestes vacances, les excursions amb la Carla ( D’ Eina a Núria, l’anada a l’ Estany de Fontviva i el que ara relato) les ha seguit amb molt d’interés, ganes de conèixer i superant amb escreix l’esforç que totes les caminades exigien. Un bon inici!.