JORDI SURINYACH

No em cansaré mai de pujar aquest cim de l’ Alta Cerdanya , que amb el temps ha adquirit un caràcter tant  emblemàtic com ho ha estat el Gra de Fajol o el Bastiments. Enguany li havia promés l’ Aina que ho faríem junts, més quan tots dos tenim una certa frustració per no haver fet aquest mes de agost  “La Porta del Cel”. Ens han acompanyat en Jordi i la Núria que s’ han iniciat amb aquesta sortida  al muntanyisme, el que no ha esta gens malament. Hem matinat per no tenir que agafar els autobusos del Consell General dels Pirineus Orientals, ja que tanquen  la carretera a les 7 en punt del matí. Deixem el cotxe just al costat de  l’Hotel de les Bones Hores i començem l´ascensió pel camí tradicional, sempre  ben senyalitzat amb ralles grogues i les fites de pedres tradicionals. Passem pels estanys Negre, Sec, del Viver, de la Comassa fins el de les Dugues. Enfilem amb forta pujada  cap el Coll Colomer, passant per sobre dels estanys Castellar i Sobirà. Per la cresta anem pujant fins dirigir-nos amb fàcil grimpada al cimal, on malgrat els núvols podem veure el llac de Llanós i poca cosa més. Fem la baixada amb certa rapidesa ja que sembla s’acosta la tempesta que començarà just en el moment que arribem el cotxe. Tres hores i trenta minuts de pujada i dues hores i quaranta-i-cinc minuts de baixada, amb un ritme tranquil però gairebé sense aturades.