TORNAR A CIUTADELLA.
Me’n vaig cap a Ciutadella de Menorca, a on com gairebé cada any, seré testimoni actiu de “sa festa de Sant Joan”, expressió d´ un poble que any rera any mostra d´ una manera festiva i protocol·lària les arrels de la seva identitat. Si algú pensa que m’he begut l´ enteniment, al forçar arguments i paraules per a justificar una realitat nacional que molts veuen més virtual que real, segurament és que encara no ha comprovat amb el petit esforç de trepitjar territori, el que uneix els països de parla catalana, amb independència de quins siguin els nivells de consciència col·lectiva , per cert tant mitificats aquí i tant desvirtuats allà. Malgrat els entrebancs i els inconvenients – que es veritat que són molts -, milito en el sector optimista que creu que no ho tenim perdut. Generació rera generació, de llevant a Ponent i de Nord a Sud, hi ha gent disposada a ensenyar i descobrir un país, format per petits espais vitals, que tots junts conformen un únic mosaic nacional, ric i plural. Entendre això, em fa no oblidar el que col·lectivament encara som i allò que en el futur podem ser.