TERCER ESPAI: LES ENQUESTES I ELS LLISTATS TELEFÒNICS.
No crec que les enquestes, configurin possibles resultats electorals a set mesos vista. Tot i que són “maquillades” abans de ser publicades, assenyalen gairebé sempre tendències de vot. L’enquesta de “La Vanguardia” del passat diumenge, detecta que hi ha una gran descontentament de bona part de l’ electorat cap el govern tripartit i que qui en pot sortir més perjudicat es ERC. Dues dades que tothom s’ensuma des de fa temps. Tampoc es cap sorpresa que CIU sigui la més ferma candidata a la victòria, més per omissió dels que ara manen que per mèrits pròpis. Pel que fa la resta de les forces polítiques no es percep canvis substancials.Tot i una petita pèrdua del nombre de diputats socialistes, tant el PP com la gent d’ iniciativa, sembla que aguanten la possible onada convergent. L’enquesta doncs, confirma dades que fa temps que s’ intueixen, especialment que hi haurà canvis importants en el bloc electoral que vota en clau catalana i que no hi haurà alteració en el bloc del que voten en clau espanyola, excepció feta del resultat de “Ciutadans”, que tothom pronostica que no obtindrà representació parlamentària. Segons la mostra demoscòpica, no hi haurà un nou espai independentista, malgrat la feina feta ens els darrers mesos per Reagrupament, les intencions encara poc explicitades de Jan Laporta, la multiplicitat de plataformes sobiranistes i el “xup-xup” de les consultes independentistes. Aquesta em temo, és la part més “maquillada” i “cuinada”. La Vanguardia, mai ha estat favorable al naixement d’ un nou espai electoral rupturista i post constitucional, però no tot s’explica per les males intencions de certs editors, pel que faríem bé d’advertir alguns perills. L’ independentisme democràtic pot acabar per pagar un preu molt elevat si continua amb l’ indefinició sobre quin serà la cara visible del cartell i si els cridats a coaligar-se continuen els seus incomprensibles jocs malabars, que podrien portar al país al lloc d’inici d’ara fa trenta anys: Majoria qualificada de CIU amb una ERC desprestigiada i debilitada amb nul·la capacitat d’ influència. La novetat ara, podria ser que fos l’ existència d’independentistes orfes d’ una representació important, estupefactes al comprobar com a bona part de l’ electorat possible podria acabar optant pel vot útil. La tendència que detecta l’ enquesta , malgrat els retocs, és que l’ electorat més procliu a votar el nou espai, encara no percep que hi hagi una opció sòlida sobiranista, doncs el que es mou en aquest àmbit en aparença està massa atrafegat amb especulacions, discursos i amb “llistats telefònics” i molt poc a proposar solucions concretes a la crisis, a les nevades i a la resta de problemes quotidians dels catalans. Són electors que voldrien respostes clares de l’ independentisme democràtic als problemes d’ara, per evitar-se allò de més val boig conegut que savi per a conèixer. I som a temps?. Honestament crec que si, més quan hi han mostres que confirmen que amb un candidat fort, amb idees clares i amb propostes creïbles, hi ha vida electoral. Només cal definir “el com” , doncs “el que”, versió “llistat telefònic”, serveix només per entretenir el personal a l’espera que arribi “el qui”. L’independentisme democràtic necessita d’un lideratge real i no tan sols virtual, doncs ben reals i poc virtuals son els problemes del país. Que tingui els fonaments en la centralitat política, amb voluntat d’ esdevenir la clau de volta de la política catalana. La transversalitat no vol dir absència de propostes, sinó disseny d’ una estratègia que permeti sumar-hi com a més gent millor. Això potser es el que ara ens fa més falta, si volem contradir els resultats “cuinats” de segons quines enquestes.
Et recomano que llegeixis_ si no ho has fet ja_ que diu el lider virtual Joan Laporta des de la seva web en relació a les ENQUESTES de la Vanguardia.
Més clar l’aigua. Clar i català.