TANGENTOPOLI I EL TERCER ESPAI ( I 4)
Les famoses “Mans Netes” anunciades per Carod a les penúltimes eleccions catalanes (en italià “Mani pulite”) , per a donar credibilitat a l’anomenada equidistància republicana s’ inspiraven en el procés judicial italià instat pel fiscal Antonio Di Pietro durant l’ any 1992. Ningú es podria imaginar el caràcter profètic de la proclama, vist el que està succeint aquests darrers dies. A Itàlia, el procés judicial va descobrir una xarxa de corrupció que afectava a gairebé tots els partits italians i a diversos grups empresarials. L’ anomenada “tangentopoli” va tenir importants conseqüències polítiques. En poc temps el potent sistema de partits que durant més de quaranta anys semblava immodificable i que havia nascut amb el retorn de la democràcia a Itàlia, després de la caiguda del règim feixista, s’ ensorrà. Avui a Itàlia, partits de tanta importància com la DC, el PC i el PS han desaparegut. Queden les seves restes, amb un caràcter molt minoritari. El descrèdit per la corrupció i el cop de gràcia d’una nova llei electoral va fer la resta, forçant i l’ aparició de nous partits, grups, pols electorals i dirigents polítics, que es van veure obligats a adaptar-se a una llei electoral que donava prioritat als candidats sobre els partits. No es pot dir que la corrupció a Itàlia hagi desaparegut del tot, ni que hagi existit una regeneració política profunda. L’ alarma social i l’ escàndol va suposar canvis només superficials en el sistema. El propi Berlusconi és la prova que la regeneració democràtica, no s’ aconsegueix només amb procediments judicials, mitjans de comunicació grocs que fan de l’ escàndol el seu principal producte informatiu.Tampoc nous partits i noves lleis electorals, ja que es necessiten moltes més coses, entre d´altres i potser la més important, un canvi “cultural” i un reforçament dels valors cívics, que modifiquin en profunditat el tarannà de les persones que democràticament ha estat elegides per governar les administracions públiques.
L’ experiència italiana, potser ens és ara d’ utilitat. Deixant de banda que les investigacions judicials del Sr. Garzon, no són massa de fiar ni massa garantia de res ( la regeneració també ens exigeix abandonar certes hipocresies ), no es pot negar que l’impacte que tindrà en l´opinió pública, quan encara es ben recent el cas “Millet”, pot fer trontollar el sistema de partits català. L’urgent necessitat d’impulsar mesures de regeneració democràtica i d’introduir canvis en les formes de representació, es una exigència avui molt majoritària a Catalunya, sinó es vol fer encara més profund l’abisme entre electes i elegits. Les solucions estan en diversos àmbits: La transparència dins de les organitzacions polítiques i en els mitjans del seu finançament, amb estricte control de les despeses; les llistes obertes; la limitació de mandats; que l’ electe hagi de donar compte als electors; l’ establiment de supòsits legals de revocació de l’ elecció i els canvis en les circumscripcions sense alterar el respecte a la proporcionalitat ( Només apunto que el sistema mixt alemany segurament donar millors resultats que el majoritari a l´estil britànic). Calen també, canvis en les lleis penals que facin més severes les penes per aquest tipus de conductes. La regeneració democràtica ha d’ incloure modificacions en les lleis municipals, revisant el que moltes vegades s’ amaga darrera el tòpic de “l’ autonomia local” i sobre tot canvis que facin inviable l’ urbanisme especulatiu. Finalment promoure mesures que democratitzin la vida política com són les iniciatives d’ instauració de formes de democràcia participativa mitjançant consultes i referèndums. La regeneració democràtica i l’higiene pública a Catalunya, junt amb la proposta de declaració unilateral d´independència, són avui els trets programàtics de la gent de Reagrupament i de tot els que vulguin formar part d’ aquest tercer espai i és el que el país, espera de tots nosaltres.
Tot això provocarà encara més desafecció de la que ara hi ha, i una generalització que tots els polítics són iguals.
http://albert-bir.blogspot.com/2009/10/loasi-catala-explota.html