JORDI SURINYACH

Tot el que de positiu té l´elecció d´Oriol Junqueras com a candidat d´ERC a les eleccions europees pot anar-se en orris, segons quina segui la coalició que  formalment el presenti. Si s´acaba amb un conglomerat de sigles, al voltant d´un  partit d´àmbit estatal  de les característiques de l’ actual Esquerra Unida,  el desconcert dins l´espai electoral republicà pot ser dels que fan història. La direcció republicana  continua  practicant el surf polític – lliscant per sobre tot i de tots intentant no perdre l’ equilibri , guanyant  temps a l’ espera que es produeixi un miracle que  millori les perspectives electorals, sense adonar-se que el temps està ja del tot exhaurit. Sigui per una o altre raó,   ben aviat hauràn de  presentar  un balanç que a día d´avui  té un compte de resultats  amb números vermells. Ara l´excusa – quan algú  demana escoltar l´opinió de la militància  convocant un referèndum  pel que fa a la negociació del finançament-,  és que no es pot posar la bena abans de la ferida. I es ben cert,  en una situació de gangrena no hi ha drap ni cotó que valgui,  la solució és l’ amputació. Però  fan com si sentissin ploure.