SUMAR PER A FER-HO POSSIBLE.
Han estat ben curioses algunes de les reaccions a l’editorial de Jordi Pujol on planteja la disjuntiva entre independència o rendició. N’ hi ha que fan veure que el fet no tindrà massa incidència. Hi han vist una estratègia pensada, emprant una rejovenida versió del doble llenguatge convergent, per a reforçar la retòrica del govern català en un moment en que caldrà arribar acords pressupostaris amb el govern de l’ estat. D’ altres, amb el pas encara canviat i una visió molt curta de la jugada tot i la confirmació dels seus objectius, s’han mostrat desconfiats i no han fet cap gest de complicitat davant d’ una “conversió” que els hauria de reforçar, en el que només hi han vist un impediment pel seu immediat reforçament partidari. Tot plegat sorprenent, quan l’eix del relat que planteja el que fou President és “si s’ ha d’acceptar mansament que el país se’l condueixi a una situació d’insignificància”. Com que la resposta ha de ser negativa, seria bo que tot el catalanisme polític, el que té representació parlamentària i mes enllà, es plantegés sumar des de la pluralitat. El full de ruta necessitarà de més reflexió si es vol aconseguir augmentar la confiança social davant els que tenen por a qualsevol salt al buit, tal com se’ns dirà repetidament des de Madrid. Pujol ho diu amb claretat, mentres no coneguem el camí, reforcem-nos internament. No es tracta doncs de cridar més fort, sinó de raonar i convèncer per aconseguir més complicitats. Felicitem-nos els que compartim el mateix diagnòstic, si volem sumar per a fer-ho possible és obvi que l’ editorial ens hi ajuda.