SÓN LES “CUP” L’ ALTERNATIVA NECESSÀRIA?.
Ahir les CUP van fer un pas més cap el parlamentarisme. Sense acabar-ho d’ afirmar, l´independentisme anomenat “revolucionari”, sembla que pot decidir presentar candidatura a les eleccions al Parlament de Catalunya, aprofitant que hi ha un espai electoral “independentista” que veuen abandonat per l’ actual direcció d’ ERC. Sense menysprear el treball fet per aquestes candidatures en certs municipis, no crec que hi hagi les circumstàncies polítiques ni les condicions objectives perquè puguin obtenir representació. Això no es contradiu, amb reconèixer que de ben segur en properes conteses es produirà un augment significatiu de vots “anti-sistema”, per part de grups diferents que es situen en els “marges” de l’ actual sistema de representació política, sigui en l’ eix ideològic ( dreta – esquerra), com en l’ identitari (Catalunya-Espanya). Per què hi hagués la possibilitat real que aquests sectors assolissin diputats, caldria una combinació d’ abstenció, desengany i/o desconcert electoral i augment significatiu de vot “anti sistema” a la dreta i a l’esquerra amb identificacions nacionals diferents, cosa difícil i poc probable. Tot plegat una hipòtesi que avui se’m fa poc raonable i propi de la política ficció. De produir-se aquest fenòmen “nou”, es cert que inicialment hi hauria un “petit terratremòl” en la política catalana , que potser obligaria a certs canvis en la política d’ aliances dels partits parlamentaris catalans. Però, tal i com jo ho veig, un o dos diputats de les CUP i/o de Ciudadanos i/o de “PXC” i/o d’ una “Esquerra Unida” molt més radical que l’ actual, ferien inviable tant la reedició d’ una majoria de diputats favorables a l’ actual tripartit, com un possible front parlamentari sobiranista alternatiu a l’ actual govern. L´efecte podria ser que les forces centrals majoritàries d´un costat i de l’ altre dels dos eixos de la política catalana, es posarien d’ acord més fàcilment, pel que el desitjat canvi produïria paradoxalment tot el contrari. Continuo pensant que és molt millor i més útil pel país, superar l’ actual etapa, refent ponts i reforçant els plantejaments nacionalment més conseqüents en les dues sigles del catalanisme polític parlamentari avui existent per a canviar el seu rumb. L´elecció de Ramon Tremosa, és un primer pas en la bona direcció que es fa des de les files convergents. Veurem si ERC intenta redreçar la situació amb la mateixa orientació. Les bases electorals de l´independentisme democràtic han d’ esmerçar-hi tots els esforços per fer-ho possible, sense caure en l’ ingenuïtat de creure’s que la solució CUP , pot ser avui l’ alternativa necessària.