SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI.
Amb aquest lema, diverses entitats i associacions del país, ens convoquen a manifestar-nos durant la diada nacional, afirmant que l’exercici del dret d’autodeterminació és inajornable i que l’objectiu comú i transversal de tot el catalanisme, ha de ser la creació d’ un estat propi per a la nació catalana. Encara no han passat dos anys i queden molt lluny les declaracions del President Montilla dient que Catalunya havía entrat a la fase postnacional. A hores d’ ara, poca gent dubta que la reconstrucció del país no pot donar-se per acabada. Seria una greu irresponsabilitat continuar fent el joc als qui – des de dins o des de fora -, defensen sense pudor que ara ens toca només gestionar les competències que ens ha atorgat el nou estatut. Els que comanden l’ estat, aprofiten qualsevol ocasió per advertir-nos ” via Guerra”, que reinvindicant el que legítimament ens pertoca no anirem enlloc. No pot deixar-nos perplexos – curiosa paraula – que hi hagi opinadors i polítics, que defensin que la seriositat en la gestió està renyit en mantenir-se ferms en la defensa de l’ identitat nacional, com si res tingués a veure amb el benestar dels ciutadans. Els nacionalistes espanyols, volen que fem un pas enrere, consients que si aconsegueixen l’ objectiu, ens serà més difícil en els propers anys anar endavant. El més torbador no és l’ esperpèntic “joc”, dels que repudien aquí els pactes nacionals, acceptant tàcitament els que allà es fan, sinó que encara hi hagi qui es trobi còmode en una gestió de l’ administració catalana que no tingui la més mínima trempera nacional. El desllobrigador de tot plegat, és treballar plegats a favor d’ una estratègia cap a la sobirania, que aturi l’ ensopiment i el desconcert en les rengles del catalanisme. Raons aquestes, que justifica que els convocants no es limitin a dir que som una nació, afegint que ens cal un estat propi.