SIS MESOS PER CONFIRMAR QUE NO SÓN DE FIAR.
Crec que ja és hora d’ assenyalar quin és el mal endèmic del catalanisme. Parlo de la voluntat de pacte que reiteradament expressem i exhibim com a senyal d´identitat política i que massa sovint ens debilita i ens converteix en gent amb una ingenuïtat a flor de pell. Ens fiem massa de les promeses dels nostres adversaris i fins i tot, pobres il·lusos, confiem que podrem arribar a convençel’s de la bondat de les nostres legítimes aspiracions, sense tenir en compte que ells tenen també les seves i que això nostre no solament no els fa ni fred ni calor, sinó que a sobre els molesta. Sis mesos després del més flagrant incompliment estatutari – parlo del finançament -, al govern espanyol ni tan sols li cal una sentència del Tribunal Constitucional per retallar l’ estatut. A ells , per raó d’ estat i fent una lectura restringida o simplement no aplicant-lo en tenen prou. Mentrestant nosaltres, practicants de l’ auto flagelació que tan ens agrada, ens hem barallat sobre la tàctica i l’ estatrègia o sobre la bona fe dels nostres interlocutors aquí, es a dir sobre si finalment podren o no canviar el PSC (PSC-PSOE), aquí mai recordem els cognoms. Ells ens miren encuriosits amb les nostres “provincianes” disputes, amb la convicció dels perdona vides, que tenen el poder de l’ aplicació de la Llei i per si de cas la força interpretativa que sempre està del seu costat. Sis mesos després, continuem com sempre i el més calent continua a l’ aigüera. La falta de voluntat del govern de l´estat i de les forces que li donen suport, entre d’ altres els vint-i-cinc diputats del PSC ho fa possible. A l’ igual que l’ incompliment dels seus compromisos amb el traspàs de la gestió de l’aeroport del Prat o de les rodalies de Renfe i de tantes altres promeses. Queda del tot confirmat que amb aquest President espanyol no es pot pactar, ni acordar, ni negociar res de res, simplement perquè actua amb la més absoluta de les deslleialtats. I això ens porta al nucli gordià de la questió: Es pot acceptar i mantenir tants incompliments i al mateix temps donar suport a un govern que presideix el máxim representant d’ un PSC, que és corresponsable i còmplice?. Hi han altres alternatives?. Es por mantenir aquests aliats i al mateix temps l´afirmació que estem construint un Estat propi?. Només hi han dues sortides, forçar la convocatòria d´eleccions avançades o ajudar a articular una moció de censura des del catalanisme. No fer-ho, es fer-se corresponsable de l’ engany. Ja han saltat totes les alarmes i és hora de donar el pas endavant.