SI HI HA PARADÍS , S’ HI FA PATUM CADA DIA.
“Si hi ha paradís, s’hi fa Patum cada dia!”. Ho he llegit al Bloc d’en Titot i té raó. Això dit per algú, que és de Berga, suposo que no té una significació especial. Però recull una idea que qualsevol podria anar repetint al llarg i ample del país. Es fàcil imaginar-ho. Traiem Patum i pose’m-hi un altre nom. Els de Mataró farien una frase similar amb les Santes. A Ciutadella de Menorca, qui és que no sap que és “Sa millor festa del món”. A Alcoi, “Moros i Cristians”. El llistat es faria llarg , molt llarg i ben segur que ens deixaríem algú, que amb altres mots expressaria el mateix sentiment, que fins i tot es produeix ballant en el petit embalat de Músser . Fets diferents, que deixen el mateix regust a la gent que vols viure’ls intensament, acabant per composar unes experiències vitals, que amb el pas dels anys es fan insustituïbles. En Titot dubte que se’n surti “…explicant els sentiments aquests que ho omplen tot, que fan estimar fins la darrera pedra del darrer mur que conforma un carrer….”. S’equivoca. Molta gent, aquí i allà, ha tingut similars sensacions. Succeix per Santes a Mataró, envoltat d’ amics que retrobés potser només aquell dia de l’ any i amb el poc temps de creuar unes breus paraules de salutació i/o comiat, al mig de les empentes de l’ escapada a Negra Nit. Amb la mateixa intensitat, és repeteix per Sant Joan – i no sóc ciutadallenc -, just quan sona el “primer toc de flabiol”, a la sortida del Caixer Senyor a “Es Born” i en altres moments que es fan irrepetibles, tots i viure’ls any rera any, com una adicció del que no puc ni em vull curar. Es fa molt senzill d’ entendre un sentiment d’ arrelament a la terra, que permet fruïr d´una o altre festa, que t´identifica amb tota una col·lectivitat i a una identitat que ens és comuna. A una forma de fer, de mirar el món i de gaudir-ne.