JORDI SURINYACH

No estem preparats per la mort. De ben segur jo no ho estic. L’existència de qualsevol ésser humà és efímera però en molts casos dona fruïts. La teva collita Toni, ha estat sempre excel·lent i  ho sabies sense que mai haguessis fet cap escarafall. No has estat vanitòs, ni ostentòs ni fatxenda, més aviat discret i senzill. Em sap greu no haver-me acomiadat. Dissabte passat  em vaig adonar que les coses no anaven com tots desitjavem. No fa masses dies vam parlar per telèfon. Una conversa curta. Tu treient importància i gravetat a la malaltia i sense masses ganes de parlar-ne. La mort és la presència d’una buidor que tot ho envolta. Una altre vegada – i ja començen a ser masses -, se’ns fa un nus a la gola i reconeixem el regust amarg que es tasta amb l’absència forçada d’algú lligat a la pròpia existència. La muntanya ha estat l’ escola on aprendre mesura, seny i prudència. De tant trescar-hi has deixat tantes petjades, que durant molts anys perdureran amb tots nosaltres, confirmant l’ intens amor  a tot allò que has estat tant proper: Família, valls, cims i país.