SETANTA-CINC ANYS DE L’ ESTAT CATALÀ.
El sis d’octubre de 1934 el President Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola, enmig d’un clima de forta confrontació – agreujada entre d’ altres afers per la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei de contractes de Conreu -, entre la Generalitat i el Govern de la República. Després d’una jornada d’enfrontament entre l’exèrcit i els escamots que donaven suport al President Companys, aquest i els seus consellers van ser empresonats i l’autonomia va restar suspesa fins al triomf electoral del Front d’Esquerres a les eleccions de febrer del 1936. La decissió de Companys ha estat valorada molt críticament pels historiadors, alguns fins i tots l’ han titllat d’ episodi “aventurista” sense masses possibilitats d´èxit. Queda però, el valor simbòlic del fet tot i no ser una declaració unilateral d´independència. El camí que els sobiranistes catalans del segle XXI volem fer, necessitarà de suport popular actiu, d’ un programa a favor del benestar i el progrés i sobretot d´una majoria parlamentària i d´un govern – ningú se’n recorda – disposat a trencar de forma pacífica i democràtica amb l’ estat. Serà del tot imprescindible l’ existència d’un nucli impulsor i dinamitzador de tot aquest moviment, amb propostes honestes i regeneradores que li doni prestigi i d´una generosa política d´aliances que més que sumi multipliqui i que aconsegueixi crear les condicions per que hi hagi una opinió internacional favorable a la convocatòria d’un referèndum ratificador. Tot molt allunyat en el temps, context, contingut i forma d’ allò que va fer el President Companys , ara fa setanta-cinc anys.