JORDI SURINYACH

Els de la colla Quin País!, ens agradaria convertir en costum fer la travessa cada començament d’estiu. Enguany serà la segona vegada que l’ organitzem, ja que l’ any passat la neu ens va impedir acabar-la. A les cinc en  punt  del matí l’autobús arriba a la porta del Parc Central de Mataró i amb dues baixes – En Joan per les obligacions del càrrec i l’Arian per indisposició de darrera hora -, sortim amb màxima puntualitat. Fem una curta aturada a Ripoll, per a recollir en Santi, i a Camprodon on ens esperen en Toni i en Joan, experimentats muntanyencs d’ajuda imprescindible.  Són una mica mes de dos quarts de vuit quan comencem a caminar del revolt de la carretera on s’inicia el corriol (2.095 m), que mena cap el refugi de Ull de Ter, on com sempre recordo els estius d’infància quan l’indret era molt poc transitat i on gaudia de l’entorn d’ un refugi que encara no s’ havia inaugurat. Pujant cap el Coll de la Marrana (2.529 m) observem els primers isards que pasturen per les tarteres del Bastiments i el Gra de Fajol. A les Fonts del Freser esmorzem i des d’aquí, cap el Coll de Tirapits. Una vegada som a la carena, comença un dels trams més bonics i espectaculars, que permet gaudir d’excel·lents vistes de les dues vessants, passem pel Coll de Carança, punt de baixada per anar fins a Toés per les gorges de Carança, ruta que recomano pujant prèviament al Pic de l’Infern  i baixant per la tartera cap el primer estany. Fem el coll de Noucreus (2.779 m.) cruïlla de baixada cap a Núria,o per anar cap el Torreneules. Nosaltres anem en direcció contrària cap el coll que ens acosta al Pic de Noufonts (2.861 m.), que és avui el cim més alt de la ruta i on gaudim de les vistes de tots els pics que ens envolten. Ara nomes cal carenejar, fent-ho per sota del Pic d’Eina, per arribar al Coll de Núria o d’Eina, (2.706 m.) i des d’aquest punt, iniciar la baixada per la vall d’Eina, on ens aturem a dinar al Pla de la Beguda. Som al mig de la reserva natural, famosa per la floració de les flors (normalment a primers de Juliol), només queda seguir el camí fins al poble d’ Eina (1.621 m), final de la travessa on arribem a dos quarts de cinc de la tarda.