Amb l’ Arian, L’ “Enrique” i el “Guerra”, després de preparar els cavalls, començem la ruta a les deu del matí amb l’ objectiu d’arribar-nos al Pelat de Talltendre. Travessem el riu Segre pel camí del Molí de Prats i ja a l’ altre banda enfilem el Camí de Sant Jaume en direcció al Santuari de Quadres, si bé una mica abans ens desviem cap a la esquerra per un camí que ens porta per pujada suau a Olopte. Creuem el poble i donem la volta al Montcurto, per un camí empedrat fins a l’ entrada de Cortàs, on agafem el corriol costerut de Coll de Fans. Al arribar-hi, no fem cas al senyal que ens indica el camí d’ Ordén i ens decidim baixar fins l’ altre banda de la vall, pel que imaginem serà molt més còmode pels animals tot i que puja pel mig d´un bosc ombrívol i feréstec fins a Ordén. Entrem al poble i al final del carrer major, comença un marcat sender que mena a Talltendre, evitant així la carretera asfaltada. Sortim just davant del Refugi de “cal Pere Sidro”, on també comença la pista que ens porta pel mig d’ una extensa pineda de pi negre, conegut amb el nom de la Creixa. Travessem diferents taques de filferro per al bestiar, que ens obliga contínuament a baixar del cavall. Ens enfilem finalment per un fort pendent que passa vora la Roca Gran (1.815 m) i arribem a uns prats subalpins just a sota del Pelat de Talltendre. Més amunt es troba el collet de Coma de Fornos, el Tossal Gros (2.236 m) i el cim del Pelat de Talltendre (2.252 m). Com que es fa tard decidim donar en aquest punt mitja volta. De baixada i des de Talltendre agafem el corriol que ens porta per sota del Serrat de la Farga Vella i que més endavant es converteix en una ampla pista que acabar creuant la carretera de la Seu, ja molt a prop de Bellver de Cerdanya. Després de travessar el Riu Segre, per diferents camins voltem el Tossal de Baltarga fins a Prats, on arribem a dos quarts de quatre de la tarda.