ROVELLONS I FINANÇAMENT.
Aquest cap de setmana, volíem comprovar si era veritat allò que enguany colliríem rovellons. No ha estat així. Cal dir però, que ni vam anar al millor lloc, ni amb massa temps, ni tampoc som uns “especialistes”, al final però, res de res. En Pol, a Espinavell va trobar-ne set de comptats. Per tant, sembla que la fredorada i nevada de fa quinze dies no els hi ha anat gens bé. Caldrà esperar els propers dies i esperar. De moment el preu dels rovellons, com tot, pels núvols. A l’ igual que amb els bolets, això del finançament tampoc va a l´hora. Els pressupostos de l’ estat , em temo que hi haurà un pacte “nacional d’ allà” , encobert i tàcit entre el PP i PSOE, que servirà per a justificar una oferta de “nou finançament” per Catalunya a la baixa. Cada vegada em sobta més l’ actitud dels dirigent d’ ERC. Aquesta fou una “línia vermella” del darrer Congrés republicà i els nostres dirigents fan com si res, sense assenyalar ni esmentar quins són els límits. L’ excusa per no fer-ho, és la necessària unitat dels partits catalans. Esquerra Republicana té una gran responsabilitat pel que fa a com pot acabar el model de finançament. Catalunya s’hi juga com serà la sortida a l’actual crisi. I el partit republicà , la pròpia coherència i la credibilitat. El finançament -val la penar recordar-ho -, fou una de les principals causes que van justificar que es reclamés un nou Estatut, que si va acabar amb el vot contrari d’ ERC fou , entre d’ altres raons , perquè es va considerar que estava mal resolt i que com era una qüestió fonamental, fer-ho malament ens allunyava del concert. Ara, desmemoriats com som, ens limiten a defensar el que diu l’ actual , considerant la seva aplicació un “bon acord”, per ser “rigorosos” ( No és un acudit, ho ha dit el Secretari General). El pitjor és “desaparèixer” de l’escenari polític, deixant-ho tot a mans d’ allò que pactin Montilla Mas, si és que aquesta vegada els convergents no decideixen fugir com a gats escaldats ( Zapatero) de l’ aigua tèbia ( Montilla), sempre que els poders fàctics els deixin. Demà és 30 de setembre i per molt anuncis que es facin, els catalans de moment ni trobem rovellons ni un bon acord pel finançament. Deu ser que no en sabem prou. Al carrer Calàbria, si no esmenen el rumb, poden veure continuar la davallada electoral de l´independentisme parlamentari, tal i com avui pronostiquen les darreres enquestes. (Veure: http://www.publico.es/espana/154761/psoe/pierde/toda/ventaja/electoral ).