REINVENTAR REAGRUPAMENT?.
Tal i com ens indiquen les enquestes el suport a la independència ha crescut respecte ara fa quatre anys, mentre que el vot als partits obertament independentistes ha baixat. L’explicació més òbvia i raonable és que els votants independentistes han optat molt principalment per Convergència i Unió, un fet que hauria de fer reflexionar primer i extreure conclusions després, a les noves organitzacions independentistes. En altres apunts d’aquest bloc, he intentar explicar que alló que per alguns sembla una paradoxa en realitat no ho és, doncs deixant de banda ERC, que ha pagat un alt preu electoral per haver donat suport al segon tripartit, les altres dues opcions si no han tingut bons resultats, ha estat per una apreciació poc objectiva de la realitat nacional, menyspreant el mentrestant, la seriositat progràmàtica per l’ endemà, la necessària política d’aliances entre els partits d’ exclusiva obediència catalana, el pacte com a expressió d´una forma de fer política, el paper de les institucions en la feina de reconstrucció nacional i no entendre que l’objectiu de tots els partits, també dels independentistes, es governar, sense que això suposi renunciar a la necessària regeneració democràtica. Si afegim un excés de testimonialisme fonamentalista i poca cintura política al no voler atendre el desig d’unitat que expressaven molts potencials electors, s’ explica que avui hi hagi més independentistes al carrer que diputats independentistes al Parlament. Sorprèn que amb tot plegat, els de Reagrupament continuint fent com si res hagués passat. Dissabte passat, la seva Junta Directiva va decidir no fer autocrítica. Han fet mutis pel passadís fent allò que és més lleig dels polítics del sistema que tan critiquen, actitud que ni ERC ni Joan Puigcercós s’han atrevit a mantenir. Els mals resultats electorals de Reagrupament tenen moltes i ben diverses explicacions, però recau sobre els seus dirigents la principal responsabilitat i no sembla que vulguin assumir-la. Amb aquesta actitud tant poc autocrítica, com pretenen donar continuïtat al projecte polític que defensen?. Per acabar-ho d’ adobar diuen haver referendat l’ acord de continuïtat amb una ovació unànime, pràctica aquesta de dubtosa credibilitat democràtica. Esperava que la trobada de Vic servís per a reforçar el nou independentisme parlamentari, que agradi o no, està representat en el Parlament pels quatre diputats de Solidaritat Catalana, per això, la Junta Directiva hauria d’haver assumit públicament la part de responsabilitat que li pertoca pels deficients resultats i això només es podia esmenar optant per reforçar la pluralitat de l’independentisme democràtic, bastint una estratègia parlamentària compartida amb Solidaritat, amb propostes clares i assumibles i abandonant els lideratges messiànics. Només així s’ hagués pogut reinventar Reagrupament. Sincerament penso que la via adoptada a Vic ho acabarà fent inviable.