JORDI SURINYACH

El Centre d’Estudis Jordi Pujol va organitzar ahir a ESADE, una conferència  del President Pujol amb el títol de “Reflexió en el tombant d’un camí 1714-2014”. Hi vaig anar conscient de l’expectativa generada  i us ben asseguro  que les seves paraules no m’han defraudat gens ni mica. No ha estat ni un acte de conversió, ni de contricció, sinó de enraonada reflexió, partint de l’anàlisi de la història del catalanisme elaborat pel que ha estat el principal actor de la política catalana dels darrers cinquanta anys. Una exposició farcida de dades (històriques, geogràfiques i demogràfiques), exposades amb el seny i el capteniment del que ha estat el més important president de la Catalunya autònoma del segle vint. La conclusió presidencial dita  agosaradament i amb convicció, és que l’únic que pot salvar avui Catalunya de la desaparició és el pensament independentista. Segons Pujol, mes enllà de les dificultats que tot procés d’independència suposa, que són molts, el que ara compte es que amb les condicions que els governs d’Espanya ens imposen el que pot acabar per no ser viable es Catalunya. Per tant, per evitar la residualització, ara toca optar per la independència, atès que no hi ha cap possibilitat que se’ns ofereixi un marc legal que ens garantitzi un autogovern ampli, un finançament just i ens asseguri el manteniment de la identitat nacional. La tesis principal del seu anàlisis, és que hi ha un abans i un després, des de  la sentència del Tribunal Constitucional espanyol. El fundador de Convergència ha fet públic el que sembla és el seu testament polític, que tindrà una important repercusió en el conjunt del país, tots i els intents d’amagar-lo o si més no d’ esmorteir-lo que ja es detecta en la premsa d’avui. Una incidència transversal, que generarà debat en el conjunt dels partits catalans i de forma ben especial en els propers congressos dels dos partits de la Federació nacionalista. El President Pujol fa una altre vegada un bon  servei al país.