REAGRUPAMENT: SANT TORNEM-HI.
Diuen que per fer un salt endavant, cal primer retrocedir uns passos per donar-se impuls i després fer una petita carrera per aconseguir així fer el bot més llarg. Ahir al matí, la segona part de l’exercici ha estat practicat pels afiliats de reagrupament. Després de l’ esperada salutació de Jan Laporta, no es pot dir que dins l’associació independentista hagin quedat les coses tal i com estàvem. Hi ha a un acord generalitzat entre els reagrupats que si vol, sigui ell qui finalment encapçali la coalició independentista. Si d’aquí tres mesos es confirma l’ aliança – candidatura encapçalada per Laporta amb Reagrupament i més grups -, la coalició comptarà amb un lideratge compartit entre el cap de llista electoral i el promotor de la nova proposta política. Sembla que amb aquest compromís, encara provisional, es pot donar per superada la crisi de finals de gener, quedant pendents alguns serells que s’ hauràn de resoldre adequadament en les properes setmanes (programa electoral de la candidatura, possible participació en un govern nacional i llistes electorals). La segona assemblea s’ha celebrat doncs, en un moment especialment important per a Reagrupament. Després d’una molt bona arrencada que va provocar moltes adhesions entre els descontents amb l’estratègia d’ERC i CIU, l’ entusiasme havia anat minvant tant per una deficient explicació de la crisis, com per la latent polèmica interna al voltant de la conveniència o no d’aliar-se amb Laporta i també per una certa sensació que el projecte no estava aconseguint el suport esperat. Una dinàmica que amb aquesta segona assemblea, es pot haver variat, per una única raó, haver fet allò que sempre es més intel·ligent i senzill: Parlar clar. En Joan Carretero, amb el seu peculiar estil, ha demanat prioritzar l’ eficàcia en les decisions, recuperant l’iniciativa política que per diferents raons en els darrers dos mesos s’ havia perdut, expressant sense embuts que qualsevol organització que vulgui ser útil ha de fer compatible els processos de democràcia interna amb l’ eficàcia. I això suposa acceptar que un moviment generador de canvis necessita dels millors, del lideratges morals, però sobre tot dels electorals que sumen sufragis.
La possible participació en un govern nacional no sé per què planteges que s’haurà de resoldre en les properes setmanes.
Hi ha molta a feina a fer i uns resultats electorals que cal veure quins seran.
No crec que es perdi gaire el temps i energies en aquesta quëstió_ ARA_. Només serviria d’argument de distracció i utilització pels altres . Al meu entendre, només un molt bon resultat electoral pot obrir aquesta via.
Ara el que cal es difondre sense embuts els plantejaments de Rcat: Estat català i Regeneració Democràtica.
Jo diria que passarà com amb el tema de les llistes. El tempus i la manera no funcionarà a la manera clàssica partidista i l’eficàcia primarà per cercar el moment per abordar el tema.