Joan Ridao, Secretari General d’ ERC, segurament no sabia que amb les seves declaracions afirmant que desconeixia l’ existència del procés d´unitat entre els sectors renovadors d’ ERC, faria irreversible l’ anunci de la unió. Abans del Congrés, ja érem molts els adherits a Reagrupament que reclamàvem l´acord entre les dues candidatures alternatives. Després, el clam ha estat cada vegada més important. Si llegiu alguns del apunts d’ aquest bloc , confirmareu que aquesta ha estat sempre la meva opinió, tot i coneixent que poden haver punts de vista diferents sobre aspectes secundaris, però que hi ha un total acord amb alló que és fonamental. Un article a l’ AVUI sobre el procés de fusió entre Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista d’ Uriel Beltran i Joan Carreretero ho fa públic. Espero que siguem molts, els que hi vegem un motiu per l´esperança. Com diu Xavier Bosch, en un article que publica el mateix diari, Esquerra no hi ha de veure “…un perill en aquesta fusió, sinó una oportunitat per començar a sumar, fins i tot, des del vessant més crític…”. JUNTS PODEM!, es cert , ara caldrà començar a pensar en una candidatura d’ ERC a la Presidència de la Generalitat representativa i de prestigi , que vagi més enllà de l’ àmbit partidari , per així sumar i agrupar a tots els sectors socials i cívics que treballen per la sobirania de Catalunya.
http://paper.avui.cat/article/politica/138713/critics/derc/es/fusionen.html
Jo també fet un article al respecte.
Manel des de l’exili