JORDI SURINYACH

Quan tenim convidats, la Mercè estusiasta de la cuina de mercat i afeccionada  a la gastronomia tradicional catalana, obsequia als comensals amb un plat del país als que intenta donar un toc de caire personal. Ahir va demanar en “Lauri”, que té el seu negoci al barri de l’ Escorxador de Mataró i quin peix sempre fresc adquireix a la subhasta del Port d´Arenys de Mar, la següent comanda: Una cua de rap per fer al forn, peix de roca per la  sopa, musclos i popets. El menú d’avui diumenge ha estat per llepar-se els dits. Una sopa de peix amb gambes i rap trossejat amb pa de la iaia; musclos amb ceba confitada i ají; popets saltejats amb un encenall de ceba i tomàquet i finalment rap al forn amb llit de patates. Com que l’ estrella del dinar, ha estat aquest darrer plat,  apunto per a qui li pugui interessar com l’ ha fet.  M´explica que primer de tot ha fregit al punt les patates, per abans que estiguessin cuites del tot reservar-les. Després ha tallat la ceba a la juliana amb un gra d’ all, sofregint-la a foc ben baix amb l’ oli sobrer i barrejar-ho amb  les patates. Ho ha posat tot a la safata del forn, amb les cues de rap, prèviament  salpebrades, tomàquet ratllat per sobre de les patates i el rap, regat amb una cervesa i mitja de les més suaus possibles, deixant-ho reposar a dins del forn a uns 250 graus de temperatura durant uns quinze minuts. Els tast ha aconseguit el beneplàcit i aplaudiment dels que seiem a taula. Quan he preguntat el nom que ha donat al plat, ens diu – ella en coneixerà la raó  i motiu -, “Rap tocat per la tramuntana”.