QUINZE DE JULIOL
Hi ha determinats polítics catalans, que tenen la costum de gesticular cada vegada que preveuen que s’ han d’empassar un nou gripau de ZP. Ens diuen, amb cara de pocs amics, que aquesta vegada plantaran cara, per després mirar cap un altre banda, quan es fa evident que hi haurà nou engany. Es per això que em fa cada vegada més basarda escoltar els seus laments. Davant la data del 15 de Juliol es repeteix la gesticulació , pel que es possible que hi hagi nou incompliment. Ara se’ns diu que serà abans del 9 d’agost. S’ acceptarà l’ endarreriment , amb l’ excusa d’aconseguir, com diu el President Montilla, “el millor finançament de la història de Catalunya”. Seran doncs sis els terminis vençuts durant un any , fent-se palès que quan es tracta de Catalunya, a l’estat li es ben igual que s’ incompleixi la llei. Deixant de banda els venciments i tot el que diu l’ estatut, no es complirà el criteri d’ ordinalitat i per tant els catalans continuarem pagant més del que rebem. Les xifres addicionals no seran res de l’ altre món, pel que l’ espoli fiscal continuarà, fent perdre competitivitat a l’ economia catalana. Si al final, com per art d’ encanteri s’ aconsegueix l’ acord, tots els corifeus ens diran que és millor que el previst en el “Pacte del Majestic” – faltaria mes! –, oblidant i amagant que en els darrers anys la població de Catalunya ha crescut per sobre del que era previsible i que l’Estat ha transferit noves competències. Ningú farà esment a que el darrer acord de finançament, fou l’ adoptat en la norma estatutària, que es preveia molt superior al que ara es pretén fixar. El que ens oferirà de ZP, serà un nova engalipada, per molt condiment que tingui. El 15 de juliol, pot quedar com una altre de les dates del farsant ZP , tal vegada com el 9 d’agost, el 17 de novembre i el 31 de desembre de l’ any passat o l’1 de març i el 21 de maig d’enguany. Dies en que l’ estat espanyol – com té per costum – se’n fot de tots nosaltres.
(Article que avui publica EL PUNT)
Se’n fot dels que no el votem, ZP a Catalunya té la seva parròquia col.laboracionista, que li aplanen el camí i són còmplices de l’estafa, el que em rebenta és nosaltres de forma indirecta hi hem col.laborat amb la púrria del PSOE-c.
Jo ja no els dono més crèdit, per mi ja no hi haurà un tercer tripartit com a afiliat a ERC.