JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

Publicat el 21 de maig de 2013

QUEDAR-SE EN BLANC.

Hem deixat el vehicle a l’aparcament que hi ha al costat esquerra de la carretera que mena al Coll de Pimorent (1.920 m), poc  abans d’arribar-hi. Només sortir del cotxe ens calcem les raquetes, ja que la nevada dels darrers dies ha estat important i la neu la tenim a tocar. Caminem vers ponent pel que ens sembla és la ruta, ja que la boira ens impedeix qualsevol visibilitat. Tot es blanc, molt blanc. Suposem que a mà esquerra  hi han les instal·lacions d’esquí , però no les veiem. Al cap d’una hora i escaig de suau pujada ens adonem que hem anat massa cap a  ponent. Tot i així continuem sense tenir cap perspectiva de cap on anem.  A l’ hora i mitja, decidim donar mitja volta i tornar al lloc d’ orígen seguint les traces de les raquetes.  Tot plegat ha servit per una passejada amb raquetes pels voltants de la Vinyola  un vint de maig blanc, que és l’únic que hem tret de profit de la jornada.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de MUNTANYA, NATURA I ESPORT per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent