QUE N’ APRENGUI(N).
Tot i els resultats de les eleccions a Can Barça, penso que les expectatives polítiques electorals de Jan Laporta, tenen a hores d’ara les mateixes possibilitats que abans. El candidat Laporta, no és ni ha estat mai un bon candidat per a guanyar les eleccions catalanes. Si que ho és per agrupar al seu voltant a bona part de l’ electorat independentista, que o s’absté o vota majoritàriament altres opcions catalanistes. Aquest nou pol electoral, no pot ser la suma d’ ingenuïtats i de radicalismes infantils, sinó de electors madurs i pragmàtics que no hagin renunciat a fer possible el que per a molts encara es un somni. Transversals sí, però sabent que ideològicament, es situen en el centre progressista, es a dir del centre cap a l’ esquerra reformista, amb components ideològics que van des del liberalisme social, fins a la socialdemocràcia, que enllaçen amb la millor tradició del republicanisme. Son els vots d’ allò que havíem anomenat el catalanisme de progrés, que avui es troba orfe de representació, que participa en les consultes de la independència, però que sap que el camí no serà fàcil, ni d’un dia per l’ altre. Possibles lideratges com els d’en Laporta o altres, tenen com a valor que poden consolidar aquest nou espai i saber d’ una vegada quants som, per així traduir-ho en força influent que participi directa o indirectament en la formació d´un nou govern catalanista, plural, eficient, pragmàtic i clarament decantat a donar passos efectius i per tant legislatius, cap a la sobirania. De les eleccions del Barça doncs – tot i les diferències -, l’independentisme democràtic en pot extreure’n les següents lliçons: a) Que certs comportaments personalistes , són acceptats amb molta recança i fins i tot generen oposició dins el sector majoritari del cos electoral, però també entre els més propers al líder. b) Amb assessors externs i “spin doctors”, no n’hi ha prou. Ni són suficients, ni garantia que no es cometin errades. L’ independentisme democràtic ha de saber transmetre valors morals i per tant no pot basar-se en una simple operació de marqueting electoral. c) Per tenir possibilitats, cal organitzar-se i desplegar-se per tot el territori amb una organització transparent, flexible però forta i cohesionada d) Els líderatges continuen essent necessaris, però sempre ha d’ existir un partit, grup o coalició que organitzi les bases, que tingui un programa coherent i que asseguri la participacióde les bases en les decisions. e) Un programa basat en el catalanisme de progrés, ha de ser pragmàtic i ha de tenir la voluntat d’ocupar la centralitat política. f) Cal una estratègia per formar una majoria social a favor de la sobirania, amb voluntat d’ arreplegar a tots els independentistes, però també de convençer als que encara no ho son, evitant la divisió dels país en bàndols irreconciliables. g) Finalment aconseguir tenir una imatge d’eficiència, de capacitat de gestió dels afers públics, d’estabilitat, seriositat i honradesa. En resum, no deixar-se portar per l’ improvització, ni la frivolitat, ni el tacticisme ni l’emotivitat de reaccions davant les ofenses o els atacs de l’adversari, ni tampoc deixar-se arrossegar per “tics” adolescents de pensar que tot serà fàcil. Queda poc temps, però hi han encara raons, base social, territori i lideratges que ho poden fer possible. Es tracta només de posar-s’hi d’una vegada.