QUATRE DE NOVEMBRE DE 2008.
El quatre de Novembre, tradicionalment ha estat per a mi una jornada singular. Tres generacions nascuts un mateix dia, més que una coincidència suposa un autèntic estat d’ànim. Ahir però, tot celebrant el plural aniversari, fou inevitable parlar de l’ Obama. Avui que ja pot, seria desitjable que al menys ho intentés. Com català i europeu, prefereixo, a falta d´altres alternatives, que sigui un demòcrata i no un republicà el nou President dels Estats Units d’ Amèrica. Els poders econòmics segurament també han optat per Obama, per allò que el millor és apuntar-se a l’ onada guanyadora per assegurar-se que el més fonamental del sistema no canvïi. La novetat és, que ara l’ il·lusió d’ una majoria de nord americans i l’ esperança que ha generat és tot un compromís amb un electorat mobilitzat, que al menys pot traduir-se en un canvi cultural, d´hàbits , comportaments i uns valors més favorables als drets civils, el que no es poc tractant-se d’ EEUU. Quan aquest matí, he vist confirmada la victòria d´Obama, he tornat a l’ adolescència, recordant una de les cançons a favor dels drets civils que es feren més populars durant els anys seixanta, que reinvindicava el dret dels ciutadans de color d’ asseure’s a la part de davant dels autobusos urbans i no darrera. Amb Obama President , és possible fer realitat, el que 45 anys enrera era un somni.