JORDI SURINYACH

“Probablement l’ estatut no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”.  Aquest anunci,   que haurien d’ exhibir alguns del autobusos del país, seria molt més útil i assenyalaria de forma ben concreta i positiva  com orientar el futur del catalanisme polític. Naturalment,  seria del tot imprescindible  i convenient que  uns, vist l´incompliment del “pacta sunt servanda”  invoquessin  el principi de “rebus sic stantibus” per a  rescindir  el pacte o contracte estatutari,  fet  massa a corre cuita a la Moncloa,  i els altres, fessin exactament el mateix amb  l’ acord de govern per similars raons. Hi ha d´haver autocrítica per ambdues bandes, però  sense convertir el fet en un aquelarre de greujes i retrets. La reconstrucció dels ponts del diàleg entre les dues forces parlamentàries del catalanisme polític, necessita que deixin de fer-se més  sang, aturant els bocamolls d’ ambdòs costats, per acabar reconeixent que  hi ha un adversari  i  un objectiu comú.  Després i  passant pàgina, analitzar abans  que hi hagi eleccions basques i gallegues, si fora possible un acord  pel reste de legislatura entre  forces que han estat  en bancs parlamentaris oposats, per a construir un govern alternatiu basat en els principis programàtics que figuraven en el projecte d´estatut del 30 de setembre. La negociació del finançament ja no dona més de sí i  ja es pot dir que  el resultat serà una nova presa de pèl. Per tant, no es pot donar més cobertura ni oxìgen  al govern espanyol i a les dues forces que parlamentàriament li donen recolzament, el PSOE i el PSC. El frau a Catalunya s’ ha culminat. Ara el que toca, es  prendre les mesures patriòtiques adients,  siguin quines siguin les conseqüències per uns i altres. Novament la clau està en les mans d´ERC i em temo que  té al davant la  darrera oportunitat per fer-la servir .