PRESSUPOSTOS I TREBALLADORS.
Just quan es feia el debat dels pressupostos al Parlament de Catalunya, els treballadors de Nissan demanaven ser rebuts pel President Montilla. Aquest, preocupat per altres afers, va decidir no parlar amb els afectats, limitant-se a donar paraula que faria gestions davant la direcció de l’empresa automobilística. L’ imatge de certs sindicalistes, fa encara no dos anys, afirmant que l’ antic ministre, era el candidat dels treballadors se’n ha anat en orris en un tres i no res. El fet, era un presagi sobre com aniria el debat pressupostari, en un parlament que accepta estar a la segona divisió sense dret a promoció i que reconeix no tenir ni potestat per aprovar la llei més principal. Ni amb els vots de la majoria donant el vist i plau a la proposta dels comptes catalans, s’ asseguren els calers. Molt fort i esperpèntic, que després de setmanes d’ aparent tensió entre membres del mateix govern, finalment tot quedi en res. Ni Iniciativa es va mostrar exigent reclamant uns pressupostos més socials ni ERC, va mantenir una posició ferma defensant un bon finançament que els pressupostos aprovats no preveuen. L’ Honorable Conseller d’Economia – un dels pretesos catalanistes a can PSC – va acabar per acceptar que els comptes aprovats serien modificats quan hi hagués pacte de finançament i per tant estaven condicionats a que Madrid hi donés llum verda. Ha perdut el Parlament la dignitat, acceptant dependre de l’ actitud disciplent de l’ estat? Com ho farem per aturar els efectes de la crisi? Que els hi direm als treballadors de Nissan?. Suposo que amb tot això, el millor era no rebre’ls.
(Article que avui publica el PUNT).