Malament quan s’ intenta justificar el que  ja no té cap sentit , ni cap  ni peus, afirmant coses tan  poc edificants com que  “l’excés d’activitat no sempre implica productivitat”, com si és teoritzés que la mandra o fer el gandul d’ un, caçar mosques l’altre  i  estar de panxa enlaire, gratar-se la  o tocar-se la pampa tots dos, sigui un valor a protegir. Efectivament per que no es noti que  han decidit “ no fer soroll gratuïtament”, millor que continuïn  dormint el son dels dròpols.  Als que continuem  desperts  us desitjo un Bon Nadal i una  millor entrada d’ any.  

Potser  Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí Pol