Més de dos mesos i mig sense trepitjar el Pirineu i finalment poder-ne gaudir durant el cap de setmana mereixia una passejada. El matí d’aquest segon diumenge de juny hem anat cap el Coll de Pimorent. M’acompanyen en Josep i la “Rosi” – amb la gossa Estel -, que no coneixen l’indret. Deixem el cotxe a l’ aparcament just a darrera de l’antic hotel que es troba al mateix Coll. Per darrera de les edificacions anem a buscar la pista que mena al Cortal Rossa. Puja amb molta suavitat fins arribar al refugi i després una mica més amunt amb facilitat s’ arriba al pla de Coma Rossa. Just al final i a la dreta del pla pla surt el camí que ens porta a la portella de Llanós, on començem a travessar congestes i veure un ramat d’isards sota les tarteres del cim de Fontviva. Quan arribem al Coll tenim unes magnífiques vistes al llac de Llanós i als cims que l’envolten – farcit de congestes que es resisteixen a desaparèixer -, amb el Carlit presidint tot el conjunt de pics i cimals. El pic de Fontviva ens queda a la dreta i el del Coma Rossa a l’esquerra. Per fer el primer, només ens calia pujar fins a un petit coll i després fer el cim en aproximadament uns trenta minuts. Però els meus companys no sembla tenir-ne masses ganes i decidim deixar-ho per una altre ocasió. La tornada la fem pel mateix camí, tot i que es possible des d’ aquí fer-ho per la vall d’en gràcies o baixant cap a Llanós, per després seguir el camí que passa per sobre de l’ estany de Fontviva. La darrera possibilitat si es vol allargar encara més el recorregut, es baixar des del llac pel camí dels enginyers per anar a sortir a l’estany de Passet.