JORDI SURINYACH

Els que per Sant Joan hagin estat pel Sud del país, prop de l’horta i l’albufera, hauran  comprovat com les gasten els del partit popular amb la cultura del país. No ho dissimulen gens ni mica, el seu objectiu es debilitar-nos tot el que puguin, suprimint les emissions de TV3, multant Acció Cultural del País Valencià i limitant  primer i  suprimint després l’escola valenciana. A les illes, on he estat jo,  les coses sembla que aniran a pitjor. Els populars han recuperat el govern balear i dels consells indulars i la primera decissió ha estat suprimir la Direcció General de Política Lingüística. Aquí dalt, no sembla que els “nostres” peperos siguin menys bel·ligerants amb la llengua i la cultura pròpia. Les declaracions de l’Alicia  Sánchez Camacho sobre l’ educació del seu fill no és cap bon presagi. Mentrestant s’està estenen la sensació en el principat, que per CIU només hi ha un possible aliat  per aprovar els pressupostos de la Generalitat de Dalt, o per governar la Diputació de Barcelona o el Consell Comarcal del Maresme, fet fins ara insòlit en aquestes dues administracions. Espero que no cometin els mateixos errors del passat, el que seria una mostra de ceguesa i  poca intel·ligència política, no veure que encara hi ha diferències entre els dos grans partits espanyols que “viuen i treballen” a Catalunya.  Si bé es cert que continua vigent allò que  va dir en Josep Pla, sobre la poca diferència entre l’espanyolisme d’esquerres i el de dretes, seria una errada tàctica no copsar que tot i que entre les direccions del PSOE i el PP no hi ha diferències pel que fa al país, si que n’hi ha i moltes entre els seus militants de base. No valorar correctament el paper de molts dels afiliats del PSC en aspectes fonanentals  per la construcció nacional, com l’ensenyament i la defensa de llengua, seria del tot injust. No hi cap militant del PP català que pugui mostrar un currículum similar al que tenen molts militants socialistes en aquestes questions. Tot i les  febleses i subordinacions, el PSC té  una història diferent a la de la resta de federacions regionals del PSOE. Precisament quan es propera una majoria parlamentària del PP a l’estat espanyol, que si pot mantindrà l’intent de genocidi  cap a la llengua i  la cultura catalana, es fa imprescindible que el catalanisme majoritari  tingui clar quin són els límits. CIU no no pot permetre que el PP esdevingui un partit central a Catalunya, com de ben segur es produirà si es pacta amb ells amb absoluta preferència o exclusivitat. Amb el PSC,  tot i algunes actituds que cal combatre, hi ha possibilitats d’ acord amb allò que és més essencial, amb el PP no n´hi ha cap. L’article a “La Vanguardia” d’en Quim Nadal, que es publica avui, es un intent seriós per a posar les bases d’un acord de mínims, entre els que encara són els partits centrals del país. Seria bó que aquest esperit fos  compartit per ERC i es traslladés al govern de molts municipis catalans. Esperem que uns i altres, pel bé de tots, finalment se’n adonin. 

http://joaquimnadal.cat/2011/06/28/el-%E2%80%9Cdolor%E2%80%9D-del-president-mas/