PONENT.
Just al mig del pont festiu, ens van arribar vents de Ponent i ens va deixar de sobte el fred més dur de la darrera setmana. Rescalfat el país, l’or blanc del Pirineu va començar a humitejar-se per després fondre’s. El fet provocat per un vent de component sud-oest, de nom ben conegut: Llebeig o garbí. Les noves condicions climatològiques ens han canviant amb un tres i no res la neu dels nostres Pirineus, passant de qualitat pols a humida. A la vall d’ Aran l’ anomenen vent d’ Espanya, que tot ho espatlla, a la resta crema neus. Tot plegat ha fet que els dies previstos per esquiar els acabàrem dimarts a Font Romeu en família, llàstima que fós un dia més aviat lleig i emboirat. De Ponent ni vent ni gent, diu la dita. Si no fós pel desagradable retret ètnic de l’ expressió ho compartiria al cent per cent. Com diria el poeta “…ve de ponent com sempre, ja ho he dit, aquest mal vent, i bufa fort encara”.