PICS DE FONTNEGRA (2.877 m).
L’ objectiu era fer el cim més alt de Fontnegra pujant per la coma de l’ Orri de la Vinyola. Sortim de LLívia amb el cotxe direcció al Coll de Pimorent (1.920 m), però no ens aturem a l´aparcament, sinó que continuem per una pista que surt just a l’ esquerra fins que es fa del tot intransitable, on decidim aparcar-lo. A partir d’ara amb en Santi ( de mal nom “Franciscu”) continuarem a peu pel sender de l’ARP, fins a deixar-la en un encreuament que direcció a l’ oest, segueix l’alta ruta i porta a les antigues mines de ferro. El camí de l’esquerra que baixa al rec de l’Orri de la Vinyola, prop de la bassa del mateix nom, al començament del tele cadira del Pic de la Mina, és el que farem. Seguirem la pista d’ esquí un centenar de metres, fins que tomben a l’esquerra, vorejant sempre per sota el Pic de la Mina. Estem en territori de marmotes, pel que de seguida sentim els primers xiulets d’ avís i veiem el primer grup que en un tres i no res es fan fonedís. Anem pujant fins l’ Estany de l´Orri de Vinyola i ens enfilem a la carena que hi ha a l’ esquerra del Pic de la Mina, carenant sense dificultats fins el Coll de la Vinyola on ja veiem els Pics de Fontfreda. Més amunt podem veure per un costat, l’estany i el pic dels Pedrons i per l’ altre els tres Pics de Fontnegra. El cim més occidental té una altura de 2.855 m, el Central i més alt de tots 2.877 m i l’Oriental, 2.830 m. Ens enfilem i desprès de passar diverses congestes , deixem a la dreta el Pic Oriental, encarant el central que és el nostre objectiu. Ens cal grimpar entre grans blocs granítics, fins que sense cap dificultat fem cim. Podem veure des d’ aquí el Puigpedrós i la Portella de Meranges. La Tosseta de l’Esquella i el Pic d’Engorgs. A l’ oest els Pics d’Envalira i, més enrere, el Pessons, l’Alt del Griu i els cims del Cubil. La visió mes negativa es comprobar l´impacte brutal pel paisatge que suposen les construccions del Pas de la Casa que tenim a sota nostre. De tornada desfem el camí, si bé ara fem la baixada pel mateix Coll de la Vinyola, per una estreta congesta que ens ajuda a fer-ho ràpidament fins ben a prop de l’ estany. Seguim el camí on les marmotes ja ens esperem, fins a creuar el tele cadira i trobar el sender que ens retorna al cotxe. Un total de cinc hores i trenta minuts d’ agradable i solitària caminada.