JORDI SURINYACH

Des de l’aparcament de l’ estació d’ esquí de Porte Pimorent agafem la pista ample que mena a l’estanyol pel mig d’ un petit bosc de pi negre. Avui a part d’en David, ens acompanyen en Jordi i un altre David, amb molta experiència alpina, pel que ben aviat me’n adono que avui suarem de valent. La pujada es constant fins el final del telecadira que surt del poble. Voregem l’estany per la dreta i continuem ara per l’esquerra per dins dins el corriol envoltat de nerets que es dirigeix al Collet del Roc de les Ombres. El corriol s’ enfila per l’esquerra amb forta pujada. Al arribar el coll anem en diagonal fins trobar la tartera que puja cap el coll de Fontfreda, deixem el pic del mateix nom a l’esquerra i ara utilitzem les mans per crestejar fins el pic de l’ Estanyol. La part final es una grimpada amb passos aeris amb molt de pati. Sort que avui gaudim de la companyia d’un bon escalador, que professionalment es dedica a formar especialistes en treballs verticals i que exhibeix els seus coneixements, indicant quina es la millor canal de pujada. Després de fer el cim i gaudir d’unes bones vistes, retornem per la Coma de Fontfreda – que de pujada es el cami mes facil per fer el cim -, que baixa paral.lel al teleesquí fins la zona de serveis de les pistes d’esquí del costat de l’estany i que ens acosta a l’aparcament on hem deixat el cotxe, quatre hores després.