JORDI SURINYACH

Són les set del matí del darrer dissabte de vacances, quan amb l’Aina i en David, arribem al Mas de Can Jan de la Llosa (1.610 m), que travessem pel camí que baixa al riu de la Llosa i el creua per un antic pont de pedra. Fem unes marrades i trobem els senyals vermells i blancs del GR 11-10. A l’esquerra, hi ha les ruïnes del castell de la Llosa. Continuen endavant fins a la Barraca de la Farga. Dubtem un moment ja que no trobem el sender 26, pel que decidim pujar pel dret per un camí imprecís del que només trobem algunes escadusseres fites, que és molt dret i per on baixa el torrent de desguàs dels estanys de la Muga. Ho fem amb forta pujada i tot perdre de vista moltes vegades les fites, aconseguim arribar al final de la coma de la Muga per una zona de blocs granítics. Continuem pel desdibuixat camí fins a trobar les senyals del sender 26. Arribem a l’Estany Gran de la Muga (2.560 m) en menys de tres hores i decidim esmorzar. Tenim a l’esquerra l’estany petit i els tress cim que destaquen  tancant el circ són la Tossa Plana de Lles, la Tosseta de Vallcivera i la Muga. Nosaltres anem al cim de la Muga. Quan som a dalt penso amb la gent de la Vall de Camprodon que han anat a la Portella de Morens per recordar la trista desaparició de la Meritxell en accident de muntanya al Montblanc. Avui totes les muntanyes ens recorden el seu somriure. Baixem seguint el sender 26, que perdem just a sobre del bosc del Can Jan de la Llosa pel que decidim baixar pel dret amb forta davallada a través del bosc. Arribem al cotxe quan són dos quarts de dues de migdia.