PESSONS O GARGANTILLAR (2.865).
Com entrenament pels “Carros de Foc”, tenia previst anar al Peric el dia de Sant Jaume. Al final ho deixo per un altre ocasió i decideixo fer un cim andorrà, cosa que em permetrà dedicar la tarda per a comprar la “digital”, que l’ Aina vol. Deixo el cotxe a l’ aparcament de Grau Roig i m’enfilo cap el primer llac de Pessons. El camí comença just al costat d’un dels telecadires del Cubill. En un quart d’hora arribo al llac. No faré el cim seguint el GR que surt del cantó esquerra de l’estany mirant Pic de Gargantillar o dels Pessons. Opto per des de darrera del restaurant, seguir un corriol que va enfilant-se per sota del Pic de Cubill, cosa que em permet caminar en solitari una bona estona i trobar-me un grup de marmotes. Vaig passant llacs i quan arribo al quart o cinquè dels estanys de la Solana, trobo les marques del GR-7, que tot fent “ziga zagues” s’enfila de manera costeruda cap a la collada de Pessons . A la carena, després de consultar el mapa i parlar-ne amb un muntanyenc andorrà, sobre quin és el veritable Cim de Pessons, decideixo mantenir el trajecte previst dirgint-me al de l’ esquerra. Pic de Gargantillar o Pessons (2864 m), que és cim més alt de la zona , deixant a la meva dreta el Pic d’Ensagents (2857 m) igualment anomenat dels Pessons, si bé una mica més baix. Com que fa un dia és esplèndid, puc gaudir d’una vista que comença al Canigó fins la Pica d’Estats i l’ Aneto, quina gelera permet identificar-lo clarament. De tornada aniré seguint les marques de tot el GR fins a Grau Roig.