PATRIOTES
Tinc bons amics a CDC, amb qui mantinc diferències i enteses. Coincideixo amb ells, amb allò que és fonamental. Una manera d’ entendre el país i la seva gent i la defensa del dret d’ assolir la plena sobirania. Són moltes les raons que em fan respectar a la bona gent de Convergència. Dic bona gent perquè de l´altre n’ hi ha arreu. En Jaume Renyer, candidat a la Presidència d’ ERC per esquerra Independentista diu, a l’ entrevista que publica la revista El Temps, que cal afavorir que CDC acabi essent un partit que abraci l’ espai liberal sobiranista. Hi estic d´acord. Hi faria només una esmena. El país, necessita que Convergència vagi cap el sobiranisme, sense perdre cap llençol en la bugada ( casa gran del catalanisme) mantenint el seu espai electoral, el que vol dir recuperar el que pugui haver perdut. Ens convé, que ho faci amb patriotisme. ERC, també ha de reforçar i recuperar el seu espai electoral, per similars raons. Cal acceptar que en ocasions hi haurà conflictes, que cal no dramatitzar i que s’ expliquen pel grau de permeabilitat i proximitat d’ una part dels electors. Reconstruir Catalunya necessita de molts maons, també d´un sistema de partits polítics singular i nacional , no dependent ni subordinat. Fins que no s’ assoleixi la normalitat – la construcció d’ un estat propi -, serà del tot imprescindible mantenir ponts d’ entesa. Dir això, no suposa que l’ anomenat Front Nacional – entès com a coalició de govern – , sigui la única recepta per fer govern a Catalunya. Crec que en certs moments, serà imprecindible per motius “excepcionals i d’urgència”, com la pròpia supervivència. L’ acord en un sentit més ampli i transversal , s’ ha de fer amb tot allò que suposi reforçar la columna vertebral de la nostre identitat, cultural, lingüísitic social, econòmica i institucional , que són els elements que configuren el nervi de qualsevol país. Que ningú faci escarafalls. Els partits Espanyols, PP i PSOE, ho fan assíduament i els seus electors no n’ han fet mai qüestió.
El tripartit ha estat una mala solució pel país. En només cinc anys, CDC i ERC, han vist reduïda la seva representació parlamentària i per tant la capacitat d’incidència en la política de l’estat. L’ ensurt pot ser important si en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, perden la majoria que aritmèticament ostenten. Durant aquest darrer període , CIU i ERC han jugat frívolament a tirar-se el plats per cap, precisament quan el país més necessitava de la seva entesa. Els dos principals partits espanyols han comprovat, que el catalanisme ha perdut força i capacitat de decidir. Tot plegat tindrà conseqüències en les decisions del govern de l’ estat pel que fa a finançament o a nous traspassos. També en la futura sentència del Tribunal Constitucional que interpreti o modifiqui l’ Estatut. Si els dos catalanismes parlamentaris, continuen barallant-se, veure’m en directe la formalització d’ un ” pacte d’ estat” per reduir-los, frenar-los, marginar-los i criminalitzar-los encara més. Comprovarem que PSOE i el PP, pel que fa a pactes nacionals no tenen manies. Tal i com estant les coses, el President de la Generalitat pot tenir la temptació d’ avançar les eleccions si la inestabilitat del govern d’entesa s’ agreuja. Per damunt de les alegries federals dels inicis de l’anterior legislatura, hi ha el perill que s’ acabi imposant la raó d’ estat en allò que es fonamental pels nacionalistes espanyols. A les Corts Generals pot acabar traduint-se en un acord tàcit entre socialistes i populars, que si ara sembla aturat, és per la crisis interna que viuen els conservadors espanyols. Avançament electoral aquí i pacte nacional allà , són dues possibilitats a considerar pel catalanisme, que no pot tornar a confondre la tàctica amb l’estratègia i que ha de deixar de barallar-se si es que vol mantenir un projecte de país, diferenciat i amb voluntat de decidir la pròpia sobirania.
Fas una anàlisi correcta, però això ho veiem els patriotes bona gent de a peu, els professionals de la política d’una banda i l’altra ho veuen d’una altra manera, per ells això són empreses i només pensen en destruir l’adversar al preu que sigui.