i de mandra en el paisatge, qui no fa res és “grande” i qui’n fa, fa el burro. Taritariiiiiiiii taraaaaaaaaa….era el lema mon pare. Alegria i badall era l’empresa de ma pàtria. Renaixences fuleres.
Publicat el 29 de març de 2012
ORIOL PUJOL: ARA ES DEMÀ A CDC?.
El passat cap setmana, els delegats al congrés de CDC, s’han posat d’acord per a recitar Martí Pol. Aquest sobtat interès pel traspassat poeta de Roda de Ter, no tinc cap dubte que és una bona noticia pel país. “Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou amb voluntat d’esdevenir”. I vet aquí que l’ elecció d’Oriol Pujol, com a nou secretari general, i el vist i plau definitiu de l’ assemblea convergent a l’estratègia basada en el dret a decidir, que té com objectiu l’assoliment de l’estat propi, suposa un canvi copernicà d’especial trascendència pel futur del país. Podeu fer la prova del nou, només analitzant les reaccions que tot plegat ha generat i amb l’intent ,gens dissimulat per la caverna, de criminalitzar al nou dirigent. Es cert, que en l´ADN convergent, hi ha la costum de fer un us excessiu dels eufemismes que pot desconcertar a més d’un. Però l’aigua al ví vessada just a l’ endemà, intentant suavitzar els discursos més abrandats del cap de setmana, no podien amagar que el catalanisme majoritari es mou en la mateixa direcció que la societat catalana. Aquesta vegada, no només els joves convergents cridaven amb naturalitat a favor de la independència, sinó que eren la majoria del delegats en l’acte de cloenda. La vella tradició convergent d’estovar els debats congressuals, ara no s’ha practicat per esmorteir allò que es considerava fins fa poc políticament incorrecta, sinó per a fer-los més evidents, el que confirmaria que el sobiranisme ja és el corrent majoritari dins del partit i que té la mateixa vocació de centralitat política. M’esperava que les critiques de l’ independentisme estètic, agafats com gairebé sempre amb el pas canviat, expressessin dubtes sobre la credibilitat de la conversió independentista del catalanisme convergent. Políticament cecs, en comptes de saludar amb satisfacció el canvi – per molt formal i equívoc que el vegin -, a favor de les seves tesis, han acabat per manifestar desconfiança amb una nul·la visió d’Estat (en aquest cas català) per por a perdre la minsa clientela electoral que mantenen. No és el moment d’expressar discrepància, sinó pel contrari de destacar la importància del fet sobre tot pel canvi que suposa. Des de la distància, però amb complicitat, el més intel·ligent és donar la benvinguda al club del nou independentisme convergent i sobre tot agafar-lis la paraula. Celebrem-ho i sobre tot aprofitem-ho per ajudar-los a evitar les amistats perilloses que encara tenen. Es obvi, però val la pena recordar-ho cada dia: La independència només serà possible sumant-hi voluntats.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de POLÍTICA per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent