ONZE DE SETEMBRE DE 2011: TANTS CAPS TANTS BARRETS.
Molts havíem confiat que aquesta vegada era de veritat. Que s’obria una nova etapa en que finalment s’entendria el missatge. Potser m’equivoco, però molts ens temem el pitjor. Els manifestants del passat 10 de Juliol vam enviar un missatge a la classe política catalana, que encara no té resposta. La classe política més vella i aferrada al sistema no va voler llegir-lo i a l’ endemà feren com si haguessin vist ploure. El aspirants a ocupar el seu lloc, no tardaren massa a fer com els veterans. El van llegir i com si no fossin els seus destinataris, van decidir que cadascú aniria a la seva i al crit de “tants caps , tants barrets”, han generat en només dos mesos el desconcert entre la potencial clientela electoral. Tot plegat, si és que no ho aturem, portarà a més desafecció. El proper 28-N, molts dels manifestants es decidiran novament per l’abstenció. Altres potser faran el pas sense massa entusiasme i la resta acabarà per fer allò de val més boig conegut que savi per conèixer. Entre els partidaris de l’Espanya de sempre, hi ha qui pensa que fem bé de promoure el ruc com a símbol nacional. El ruc quadribarrat, tot i la simpatia que genera, pot esdevenir l’ emblema de l’estupidesa política de certs catalans, però sobre tot dels que es consideraven “cridats” a encapçalar el procés cap a la independència i que en molt poc temps han excel·lit en l’art de fer rucades: La primera, menysprear el valor multiplicador de la unitat. La segona, proclamar que la declaració unilateral de la independència es per demà mateix, desistint de tenir una política concreta durant el mentrestant. La tercera, renunciar a la possibilitat de participar directa o indirectament, en un govern nacional amb la resta de les forces catalanes d’estricta obediència nacional per l’ ingenuïtat de creure’s que ser-hi suposa fer les mateixes rucades que altres. La quarta, no entendre que per promoure una sortida catalana a la crisis, es necessari un independentisme que transmeti des de bon començament, solvència, seriositat i confiança al conjunt de la ciutadania.