NOTÍCIES DEL 15-O.
Els homenatges al President Companys , avui que es commemoren seixanta-nou anys del seu assasinat es feran sense que encara hi hagi un reconeixement total de l´estat espanyol, en forma de norma legal i sentència judicial – declaració de la nul·litat del consell de guerra -, de l’ignominiòs Consell de Guerra sumaríssim que el va portar a ser afusselat al fossar del Castell de Montjuïc. La jornada d’homenatge, de ben segur la protagonitzarà mediàticament la presència del president del Barça, en Jan Laporta, en la marxa de torxes organitzada per Esquerra. Ho considero, un acte de valentía política per part del President d´un club esportiu, que va tenir un President, en Josep Sunyol, que fou també executat pels feixistes. Em sembla del tot lloable que Jan Laporta, hagi volgut participat en l’ homenatge organitzat per ERC, partit que va ajudar a fundar el President Companys. Em sembla a més molt inteligent que en Jan Laporta no tingui masses manies en col·laborar en tot allò que li proposin els partits, grups i associacions que es titllen de sobiranistes. Per molt que ERC, legítimament en vulgui treure guanys de l´imatge del President del Barça, crec que surt ell més reforçat com a candidat transversal de l’ independentisme democràtic – que al menys sobre el paper ha de voler sumar la gent i el que quedi de l’ electorat d’ERC – i per tant entenc que no prefigura res sobre això que tant es debat, pel que fa a quina sera la plataforma, grup, assoació, partit o coalició, que rebrà amb les mans obertes com a primer dels seus candidats a les properes eleccions nacionals, si és això el que aspira Laporta. Si es confiormés aquesta vocació política, es obvi que no serà el proper candidat d’ ERC, que si no vaig errat l’ escull aquest cap de setmana a la Vall de Núria. L’altre noticia, a part de la corupció en el Partit Popular espanyol que afecta a les seves sucursals de les illes i el Pais Valencià, ha estat la detenció d’ Arnaldo Otegui i altres dirigents de l´anomenada esquerra abertzale. Qualsevol persona que hagi seguit l’ evolució de l’ antic dirigent de Batasunae, sap que ell, junt amb el dirigent del sindicat LAB, han estat les dues persones que en els darrers temps més s’han significat en la defensa d’ una solució política i per tant pacífica en el País Basc. No puc deixar de preguntar-me, que es pretén aconseguir amb les detencions dels qui opten per las vies polítiques. Finalitzar amb la violència o impedir que el conjunt de l’ esquerra abertzale opti per la vía política i per tant pacífica?” i sobre tot, qui en treu rendiment de tot plegat?. Quan es més necessari tancar el pas a la violència, no sembla que el més raonable sigui mantenir l’ impossibilitat que participin en la política els ara detinguts. La llei de Partits i les incomprensibles sentències i resolucions judicials que l’ interpreten ho han fet possible. No crec que tot plegat tingui massa a veure amb el que s’entén per estat de dret.