JORDI SURINYACH

La salut de qualsevol territori també es mesurable en termes d’ identitat i de cultura. El paisatge, com a cosa viva, està sotmés a transformació  i per tant  es  pot considerar una construcció cultural fruït de la mà de l´home,  formant part de l’ identitat dels  pobles. El  territori , se’l identifica a través de l’ us correcte dels topònims   que  són propis, detectant-se aixi la situació  de supervivència cultural de qualsevol  col·lectivitat.  A les comarques catalanes  sota administració francesa,  ens podem  adonar del procés de  pèrdua d´identitat al que han estat sotmeses, produint-se la substitució de  la  llengua i la cultura pròpia per una altre d’ aliena. Durant aquests dos  darrers  dies, esquiant a Formigueres  i a  Cambra d’ Ase, he observat una vegada més, com l’ identitat nord catalana  es debilita i s’ aigualeix.  La presència dels  topònims  tradicionals  de llocs, cims, comes, fonts i valls és del tot  marginal. L´ esquiador del sud es fa habitualment còmplice d´aquest estat de coses. Es dirigeix als nords catalàns amb francés o amb espanyol, donant per fet que la majoria dels seus interlocutors, ja no els  contestaran en català, el que no sempre es així,  utilitza els mots dels llocs afrancesats  i dóna per fet  que el procés de susbstitució  cultural ha estat finalitzat. Una mínima militància linguïstica de l´esquiador  del Principat, convertit en el més important client, de ben segur  ajudaria a  mantenir  les brases i el caliu de la catalanitat  en aquelles  comarques.