NEU I TERRITORI (3).
Avui hem anat a esquiar a Font Romeu. Tenia ganes de tornar-hi, des de que vaig conèixer que el municipi nord català, havia participat en la redacció de la Carta pel desenvolupament sostenible de les estacions de muntanya. Es tracta d’ un Manifest suscrit per “l’ Association Nacionale des Maires des Stations de Montagne”. El document, vol ser un compromís públic de recerca de l’ equilibri entre progrés a les zones de muntanya i protecció de l´entorn natural. No es un document de circunstàncies per quedar bé, ni un brindis al sol. Al Nord, amb molta més tradició d’ esquí que nosaltres, fa temps que existeix consciència que les estacions de muntanya s’ hauran d´adaptar en el futur i contribuir a fer possible un desenvolupament turístic sostenible. Si es començés de cero, la solució seria dissenyar els nous camps de neu, intentant que l´impacte ambiental fos mínim. Però partim d´una altre situació, que hem de saber esmenar. Catalunya, a hores d’ ara , té coberta la demanda de neu amb les estacions actuals – cal incloure les nord catalanes i les andorranes amb un percentatge elevat de clients del principat -, per tant no es previsible ni necessari que a mitjà termini se’n construeixin de noves, com no sigui la recuperació de les que han estat paralitzades per diverses raons. Algunes amb importants inversions, cas de Vall Fosca. D’altres que havien estat en funcionament en el passat i que encara podrien tenir sentit , cas de la Tuca a la Val d’ Aran, com oferta complementària a Baqueira. Una política sostenible i moderna de “neu”, s’ haurà de dissenyar partint de les estacions actuals ( alpines o de fons), donant sempre més prioritat a millorar-les que ampliar-les amb més remuntadors, tot i que es poden fer lògiques excepcions. Més que invertir en noves instal·lacions amb el fort impacte ambiental que suposa, cal treballar en el disseny d’ ofertes alternatives ( raquetes i rutes d’ esquí de travessia amb monitors, ampliació dels camps de neu amb recorreguts per a fons); optimització de recursos per fer-les rendibles en altres èpoques de l’ any quan no hi ha neu ( rutes a cavalls i btt, potenciació dels senders), canvi i/ o retirada dels remuntadors obsolets; obligació de nous estudis d´impacte ambiental, per conèixer com guarir millor les ferides produïdes, amb propostes de programa d´actuació periòdics i concrets; prohibició de noves construccions i creació de zones d´especial protecció a l’ entorn de les estacions i potenciació de l’ ús del transport públic per arribar-hi. Un nou concepte d´estació d´esquí i de muntanya, que necessitarà del recolzament i la conscienciació dels practicants i de la resta d’ usuaris de manera que els centres poc respectuoses amb l´entorn, acabin per deixar de ser atractius pels seus potencials clients. Encara mol tímidament, més al Nord, les coses començen a anar per aquí i sembla que l’ intenció és donar pas a un nou concepte dels camps de neu més ecològics, ara que tan es parla del canvi climàtic. Hi ha qui les anomena de quarta generació. Espero poder-ho veure.