NEU I TERRITORI (1)
Per molt que hagi nevat des de primers de novembre, ha estat durant el Pont Constitucional de la Puríssima quan les comarques de muntanya, han inaugurat la temporada d´hivern. El cap de setmana de tres dies, ha permés gaudir d’ un temps i una neu excel·lent, amb la penitència de les cues de la tornada. Dissabte anàrem a Gran Valira – l´estació andorrana més gran del Pirineu -, diumenge al Puigmal i dilluns amb la Carla a la Llagona, camp de neu amb només dos teleesquís, que és un bon lloc per iniciar als infants sense cues ni gent. Els esquiadors compulsius quan encara no ha començat la temporada, ens imaginem lliscant muntanya avall. El somni quan es fa realitat, no impedeix tenir una certa mala consciència, per una pràctica esportiva que necessita modelar la muntanya, deixant masses ferides en el territori. Al voltant de l’ esquí, s’ hi troba ben present el debat entre com protegir la natura i assegurar el progrés a la gent que hi viu. Als habitants del pirineu, la neu els hi assegura feina i certs guanys, ara molt més que abans per la popularització d’aquests esports. Els joves urbans, de tota condició i extracció, especialment els practicants del surf, són una part molt important dels usuaris dels camps de neu. Només observant la clientela i escoltant les converses a les cues de les instal·lacions, són suficient per adonar-se’n d’aquest fenòmen. Naturalment la popularització ha suposat massificació, fent-se encara més evident la tensió que genera la neu entesa com a factor decisiu per a l’ obtenció de ” guanys “immediats” per les comarques de muntanya i l’ impacte paissatgísitic que altera l’equilibri sostenible d’ un espai natural que cal protegir i que pot acabar a llarg termini amb la “febre de l’ or blanc”. Es aquesta una equació molt mal resolta. Cal partir d’ un fet positiu: La neu genera riquesa, augmenta la feina i fixa la població de les comarques de muntanya, fent sortir de la decadència a la que havien entrat a mitjans del segle passat. Les estacions d’esquí han estat decisives pel desenvolupament d´infraestructures, que han ajudat a vertebrar aquests territoris. Hi ha pèrò, un aspecte negatiu: La presència del turisme massificat , ha acabat per alterar espais tradicionalment verges, que han estat agredits per la construcció d’edificis, complexos d´apartaments, carreteres i remuntadors. Un canvi a l’ ecosistema excessivament agressiu. Seria bó començar a reflexionar sobre com resoldre aquest dilema i si és possible fer-ho, assegurant riquesa i desenvolupament sense malmetre el territori. Em proposo a partir d’ ara amb aquest apunt i altres que vindran, encetar el debat.