JORDI SURINYACH

M’ho van dir els meus fills i m’hi vaig apuntar de seguida. A Cabrera de Mar, els seus amics havien organitzat a corre cuita una marxa per a recollir fons per la Marató. Era la primera edició i tota ha anat d’alló més bé. Unes tres centes persones, hem pujat per la riera i cap a la Font Picant del Manantial Modolell per arribar al monòlit i fer el cim del castell de Burriac, per baixar trotant fins la Torre Ametller i cap a la plaça de Cabrera, lloc de la sortida. Avui estic orgullós de formar part d’un país solidari i amb principis. Ja ser que diu el tòpic que els catalans ens perd l’estètica, però això en un dia com avui no és cap defecte, sinó una preuada senyal d’identitat que ens hauria de fer-nos sentir satisfets de ser com som, encara que de fora no ens ho reconeguin. Ja s’ho faran si ho ho volen veure ni entendre, nosaltres com sempre hem d’anar fent camí, convençuts que tard o d’hora ens en sortirem. Avui toca Marató, participant en tots els actes, recollint fons, fer l’ ingrés o el que calgui. Recorda: 905115050, diu molt de tots!.