Avui hem anat a la Marxa de Sant Jordi que organitza la Delegació de Mataró de l’ UEC. Enguany han estat gairebé quatre hores i mitja de caminada pels voltants principalment de Dosrius, a bon ritme i gairebé sense aturar-nos. Del Parc Forestal hem baixat fins travessar la Riera de Dosrius, per enfilar-nos al Turó de Can Ribot. D’ aquí i amb forta baixada fins al nucli urbà de Dosrius, per pujar després fins ben a prop del Turó d’en Cabanyes i per la carena arribar al Turó d’en Dori i al final de la ruta, on l’organització ens ha obsequiat a tots els participats amb la camiseta conmemorativa. L’organització molt correcta, si exceptuem potser el fet de no haver previst l’ edició i repartiment del plànol de la marxa de la present edició , el que ens hagués facilitat un millor coneixement dels indrets per on passàvem. Tot i que el Parc Forestal es un bon lloc per organitzar l’ inici i l’ arribada, he pogut comprovar les deficiències d’uns serveis, competència del comú , que no sembla hagin sofert cap modificació des de la seva inauguració, a mitjans dels anys setanta, com confirmen uns rètols molt poc respectuosos amb la llengua pròpia del país. M’ ha fet especial il·lusió retrobar en Marcel, a qui no veia des de la darrera marxa de San Jordi, fet que ens ha permés continuar el debat encetat a l’any passat sobre el futur del país. La resposta a la pregunta d’en Joan sobre com assolir l’objectiu, la trobo al arribar a casa a l’ article de Salvador Cardus a l’ Avui:
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/04/ambicio_contra_resignacio_95234.php
Em plau molt llegir-vos, i mirar-vos, és clar, i voldria assenyalar-vos
l’encert de caracteritzar els catalans com a porcs, tot evadint les ja
conegudes i reeixides comparacions amb els rucs i els gats. silver eagle coins