L’INDEPENDENTISME i EL DEBAT D’ INVESTIDURA (I).
La primera part del debat d’investidura d’Artur Mas, com a candidat a President de la Generalitat, ha servit per a donar conèixer un dels eixos principals en que el catalanisme parlamentari majoritari pensa orientar l’acció del seu govern: L’inici d’una “transició nacional” amb fonament en el dret a decidir. Amb una calculada ambigüitat, el candidat ha deixat clar que el pacte constitucional s’ha trencat i que per tant la relació entre Espanya i Catalunya serà a partir d’ ara diferent. La proposta de pacte fiscal, s’ anuncia com la primera estació de l’ exercici del dret a decidir. Ben aviat serà titllada d’anticonstitucional pels dos grans partits espanyols, pel que pretendre fer-la avançar a base de l’aritmètica parlamentària que es pugui produir en les Corts espanyoles, no sembla que sigui un mecanisme massa eficaç, pel que pot acabar en un nou exercici de bones intencions, generadora de noves frustracions. La renuncia expressada a fer un referèndum per la independència, com a pla alternatiu si el pacte fiscal falla o defugir proposar la declaració unilateral d’independència amb l’ argument que no és el moment adequat per a fer-ho, no hauria d’ haver impedit als diputats independentistes (ERC i Solidaritat) reconèixer que el discurs d’Artur Mas ha estat el més sobiranista dels candidats a la presidència de la Generalitat des del restabliment de la democràcia. Tot i les frases subordinades, la moderació expositiva i l’ambiguïtat del discurs, el candidat ha deixat clar que la via autonomista està tancada i que cal iniciar la “transició nacional” amb el dret a decidir com a principi conductor. Els catorze diputats de l’ independentisme que haurien d’haver fet en la primera votació?. Limitar-se a denunciar el nou engany, esperant com el candidat es llença els braços en segona votació del PSOE-PSC i del PP?. O intentar arrossegar-lo a plantejaments de més coherència sobiranista?. Només Puigcercós, en un moment del seu discurs, s’ho va preguntar en veu alta, per tot seguit justificar-se amb que la legislatura era molt llarga i que el més coherent era el vot en contra. Novament crec que es produeix una errada estatègica. Primer perquè l’independentisme no avançarà fustigant a CIU. Manllevo les paraules de Jaume Renyer, doncs expressen una de les mancances de l’independentisme parlamentari. Acostar-se als electors més conseqüentment sobiranistes de Convergència, s’aconsegueix amb un discurs igual de contundent i crític que els fets per Puigcercós i Laporta, però tenint en compte el context social de crisis económica i que la ciutadania agrairia tenir en el govern un lideratge sòlid, votant a favor es reforçava el candidat a President que es presenta com el garant del dret a decidir. Una decisió com aquesta en primera votació, hagués deixat sense possibilitat de maniobra al PP i al PSOE-PSC, que són els autèntics adversaris polítics de l’ independentisme. El vot favorable forçava al candidat investit per majoria absoluta a moure’s en un marc polític diferent. De moment les coses no han anat així. Demà pot haver-hi una segona oportunitat per a fer-ho. Per molt que hi hagi qui s’abstingui per a facilitar en segona volta l’ investidura, el vot favorable en segona votació donaria a l’independentisme una rellevància parlamentària a més d’una actitud de responsabilitat i solvència, molt per sobre del resultat electoral obtingut el 28-N.
Això del dret a decidir és tan elàstic que ho pot dir tot i no pot dir absolutament res. Aquesta ambigüitat és la de sempre, però amb una aparença de pas endavant, de transició cap a més enllà. Ambigüitat al cap i a la fi, com amb temps de Pujol. Només han canviat les paraules. El narcòtic el mateix, ha canviat l’embolcall. Què bonic i ben construït, el discurs! Però que no ens embadaleixi: no hi ha res de nou. Mas tornarà de Madrid amb la cua entre cames tot fent veure que ha obtingut un pessiguet més; caldrà vendre “la negociació”. El dèficil fiscal seguirà sent el mateix; d’això no n’ha dit ni piu.
I això algú ho havia de dir! I ho seguirà dient. Mas ho sap i es va posar tens quan va contestar Laporta.