LES VEGUERIES I ELS EUNUCS DEL GOVERN.
S’acaba la legislatura sense haver-se aprovat cap de les lleis que l’ independentisme de pluja fina, pretenia aconseguir com a contrapartida a l’aliança amb el PSC en el govern tripartit. El balanç tres anys després, resulta del tot decebedor. Ni línies vermelles, ni marcar paquet, ni gradualisme sobiranista per construir l’ estat propi. El paper d’aliat, ha estat trist, poc inteligent i sobretot frustrant. S’acabarà la legislatura de l’ Estatutet, sense Llei Electoral Catalana, ni nova Ordenació territorial. Sense desplegament de vegueries, reforma de la llei de comarques, ni província única. Tampoc hi haurà regulació de l’espai social català. S’ haurà fet cua en els esdeveniments internacionals, el ridícul en qüestions culturals i TV3 ha deixat de ser televisió de referència en l’àmbit dels països catalans. Pel que fa a les vegueries, sembla que ningú hagi entès que la negativa a la província única, fou la prova del nou que a Espanya, no té la més mínima voluntat de fer una interpretació agoserada i oberta (plurinacional) de la seva Constitució. Que els sobiranistes en el govern hagin estat tant incauts i no tinguessin lligats aspectes “claus” del seu programa en la configuració dels pactes de govern, demostra quin ha estat el seu paper. Si ara no hi ha Llei de vegueries, serà aquest el darrer episodi d’un incompliment programàtic i majúscul el ridícul. Es va anunciar fa una setmana que les vegueries anaven endavant i mentrestant el germà gran organitzava la seva “cinquena columna” per a boicotejar-ho. Amb informes pagats per la Diputació de Barcelona i amb l’ajuda de les incoherències del Departament de Governació, que ha intentat nedar i guardar la roba al vell estil convergent sense aconseguir-ho, afegit a la poca cintura política davant les tensions generades, el que tenia que ser l’instrument descentralitzador de l’administració catalana ha quedat en entredit. Una errada greu per no haver previst que per implantar-les calia simultàniament articular una estratègia de desaparició de les actuals Diputacions. Fet aquest tant complicat, que millor deixar-ho per quan obtinguem la independència. Al PSC, que en aquesta qüestió sempre ha tingut un discurs creïble fonamentat en que la crisi exigeix una gestió eficaç dels recursos públics, li es suficient verbalitzar-ho per impedir un desplegament a mitges de les Vegueries, que sumaria al malbarament de recursos que suposa l’actual embolic administratiu format per Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions i les delegacions diverses dels Governs d’aquí, d’allà i del més enllà. Per no caure en aquest parany, fins i tot seria més lògic, que els independentistes diguessin amb claredat que l’autèntica organització territorial del país, vindrà amb l’ estat propi i que mentrestant cal seguir reclamant la desaparició de les províncies i la reducció de tota l’administració. El govern català està pendent aquests dies de la sentència del Tribunal Constitucional, mentrestant sobreviu gràcies al seu irreprimible desig de mantenir-se al preu que sigui. No sembla doncs el moment de les vegueries, més aviat és la dels eunucs, fidels guardians de l’ harem dels senyors del PSC.