JORDI SURINYACH

La vegueria de l’ Alt Pirineu, si es que finalment hi ha llei de vegueries porta  polèmica. La singularitat de l’ Aran – com a part d’ occitània-, fa dubtar sobre la necessitat que sigui incorporada a la vegueria pirinenca. El problema de la capitalitat, reclamada tant per la Seu d’Urgell com per Tremp, ha estat molt mal digerida des de  Puigcerdà i la Baixa Cerdanya, que reclama com a qüestió prioritària alterar i/o eliminar  els límits provincials que els divideix la comarca , abans de crear un altre figura administrativa, sobreposada a les comarques i a les “províncies”, sense haver aconseguit fer desaparèixer aquestes últimes. Encara que la vegueria,  entesa com a àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal, es un mandat estatutari,  els problemes del  Pirineu no es poden resoldre amb debats organitzatius, sense que hi hagi partides d’ inversions. Si es fa així, la gent del territori acaba per pensar que tot plegat es començar la casa per a la teulada i que l’ embolic acabi essent un “trist” debat sobre capitalitats, es a dir, sobre com es  reparteix el pastisset burocràtic que qualsevol nova administració genera. Qui hagi tingut l’ oportunitat de transitar per les comarques del  Pirineu Català, s’ haurà adonat, que l’ establiment d’una vegueria, com a nova administració local  o per descentralitzar  els serveis del Govern de la Generalitat, sense que hi hagi un comprmís inversor en comunicacions, es molt poc efectiu. Potser entesa com a circumscripció electoral s´obtindriem més recursos directes  pels compromisos que generaria el debat entre candidats. El Pirineu català necessita d´un pla de desenvolupament, que parteix de l’impediment, que on cal més inversió és en una  carretera  de titularitat estatal – l´eix pirinenc – , que n’ ha rebut poquíssimes. La Val d’Aran i les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollés , necessiten d’ una immediata millora en les comunicacions existents ( no només en carreteres)  i la creació de noves (La comunicació entre les valls de Camprodon i de Ribes, la Variant de Ribes de Freser, l’ obertura del Túnel de Tosses,  les millores en el Port del Cantó, la variant de Gerri de la Sal , la construcció del túnel entre Xerallo i Pont de Suert o entre les valls d’ Aneu i l’ Aran). Encara avui a  les comarques del Pirineu es més gran la distància horària que la kilomètrica i això produeix endarreriment i aillament geogràfic. La gent que viu en aquest territori, el debat que més els interessa, sembla que és tot un altre.