LES TRES XEMENEIES: DEMOCRÀCIA I PARTICIPACIÓ.
Durant al llarg d’ aquesta setmana, es celebra a Sant Adrià del Besos una consulta ciutadana sobre el manteniment o no de les tres xemeneies de FECSA. Tots els empadronats majors de setze anys han estat convocats per donar resposta a la següent pregunta: Creieu que s’ ha de conservar i reutilitzar les tres xemeneies sense condicionar el pressupost municipal ni els espais per als futurs equipaments?. La convocatòria té la virtut de deixar en evidència a molts consistoris de poblacions on es debaten afers de característiques similars i ,per una o altre raó, no s’atreveixen a demanar l’ opinió dels seus ciutadans. Potser en el cas de Sant Adrià , ajuda que el seu alcalde, s’ hagi pronunciat a a favor de mantenir les tres xemeneies, intentant sumar més legitimitat a aquesta possible decissió. Els defensors de conservar l’edificació i els que que consideren millor enderrocar-lo, justifiquen la seva confrontada posició en el el futur del front litoral del Barcelonés Sud i en el model de ciutat que volen desenvolupar. Uns, (Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies), reivindiquen l’espai com a patrimoni comú, argumentant que la reutilització permetrà tot tipus d’ activitats comunitàries i evitará una nova operació especulativa, beneficiant-se tot Sant Adrià de nous equipaments. Els que volen que les tres xemeneies desapareguin, ho fan al·legant raons estètiques, històriques i emocionals i afirmen que fent-ho es podrà recuperar el litoral d´una manera més amable. A banda de quines de les dues opcions guanyi, la decisió serà vinculant pel consistori. Un cas de participació real, que supera el marc excessivament institucionalitzat i poc pràctic que unes entitats de dubtosa representativitat en alguns casos, participin en òrgans municipals de caràcter consultiu, per a cobrir l’ expedient i dir que hi ha democràcia participativa. El municipi de Sant Adrià del Besos, ens proposa a tots una alternativa real, creïble i viable. Qui més s’ atreveix?
Tot molt discutible. Perquè 16 anys, i no 18, 17 o 21 per anar a votar-ho?
Qui ho pagarà, tan si surt una decisió com una altra?
Que passaria si, per exemple, es fessin referendums a municipis per saber si es pot ubicar una presó? I que passaria si tos els municipis diguessin que no? On es possaria les presons,? a l’espai?, i els abocadors?
No seria tan o més democratic i rigorós que ho decidissin experts amb informes econòmics mediambientals, etc…????