LES AGUDES PER CASTELLETS.
L’ Aina m’ ha passat a recollir a dos quart de vuit del matí i amb el cotxe ens hem dirigit cap el Montseny. El deixem a l’aparcament de les Ferreres, que es troba a la carretera de Santa Fe a Sant Marçal. Just davant comença un corriol molt marcat que es troba senyalitzat amb marques morades i que puja per dins d’una esplèndida fageda. Arribem en uns vint minuts al Pla de Lligamoltons i seguim avançant fins el Coll de Saciureda. Comencem a pujar als Castellets. El camí es fa molt més estret fins els Esglaons. Començem a grimpar muntanya amunt fins arribar a la carena. Seguim els senyals morats i evitem el darrer “castellet” (no seguim les marques grogues que no trobem), però tot seguit decidim enfilar-nos per una canal molt evident que ens porta directament al cim. Des d’ allà gaudim de les vistes del Matagalls, els cingles de Tavertet i el Far, el Puigsacalm i molt més darrera dels cims del Pirineu més Oriental (Puigmal,Bastiments, Canigó..). Ens aturem per menjar l’entrepà i continuem la caminada per la carena fins el Turó de l’Home. Descendim cap a la falda de les Agudes en direcció nord est, amb intenció de fer la volta al cimal per sota. Arribem primer a la Font de Briançó que trobem amb un important doll d’aigua que ens permet refrescar-nos. Davant hi ha el sender que continuar la volta en direcció als Castellets que ben aviat tornarem a veure. Caminem per sobre d’ una catifa de fulles fins a una bifurcació. Agafem el camí de la dreta tot i que veiem que no s’utilitza massa i que ara esta tapat per la ginesta, plantes i sobre tot d’ ortigues que ens fan saltar de valent per evitar-les. El que anava cap amunt semblava que ens portava altre cop als Castellets i per tant optem per no agafar-lo. Amb el cim de les Agudes sempre a l’ esquerra, després d’ una estona el camí queda tallat. Ens trobem davant un profund barranc que ens barra el pas (Sot del Pont Gran). L’altre costat és relativament a prop nostre. Busquem el possible pas fins a trobar-lo. Com que es una mica exposat, el travessem amb certa calma per a no relliscar i no caure pel forat. Després de retrobar el camí “perdut”, arribem al Coll de Saciureda per on hem passat al matí. En aquest punt com que anàvem xerrant, ens despistem, perdent el camí, fet que ens obliga a baixar pel mig de la fageda fins a la carretera. Ens hem desviat un quilòmetre, pel que fem el troç final per l’ asfalt. L’Aina ha decidit mostrar-me el seu bon estat de forma i comença a córrer, jo per no ser menys , intento seguir-la esbufegant més del que seria desitjable.